Cantar és una manera senzilla però poderosa d’expressar aquest desig col·lectiu de Pau

CANTADES PER LA PAU                      

Acció simbòlica i persistent: Cantar fins que el món escolti… i els dictadors s'aturin!

Vivim un moment de la història que molts analistes descriuen com un dels més fràgils des de la Segona Guerra Mundial

La guerra a Ucraïna, les tensions a l’Orient Mitjà (genocidi…) i la competència creixent entre grans potències nuclears situen el món en un escenari d’alt risc. A això cal sumar-hi la crisi climàtica, econòmica i ecològica, que no només agreuja conflictes sinó que amenaça la vida de milions de persones.

En aquest context, a Vilanova i la Geltrú fem les Cantades Populars pel Planeta i la Pau. Cada dijous, des de l’inici de la guerra d’Ucraïna, un grup de persones es reuneix en espais públics per cantar plegades i llançar un missatge clar: Prou guerres! Volem Pau i Justícia per al Planeta. El gest és humil, però alhora persistent, i és precisament aquesta constància la que pot esdevenir poderosa.

Un projecte col·lectiu que neix des de baix i creix amb cada veu que s’hi afegeix.

PERSONES UNIDES                           

L’HORA MÀGICA: Cantem pel Planeta i la Pau

Manifest dels Dijous Per a persones que volen un món digne

El món viu temps de guerres i crisi climàtica. Mentre els poderosos acumulen armes, nosaltres aixequem la veu. La música és la nostra força, la nostra pau i la nostra revolució.

Cridem als músics d’arreu del Planeta:

Guitarristes, pianistes, percussionistes, cantaires, cors, bandes i orquestres. Professionals, amateurs i veïns que només tenen la seva veu. Hi ha més músics i instruments que soldats i armes: fem-ho visible!

Cada dijous, una hora màgica.

A cada plaça, barri, poble o ciutat, sortim a cantar cançons de pau. Cantem fins que el so de les nostres veus apagui l’estupidesa de les guerres i el crit dels dictadors.

Mai no sabràs fins on has arribat, fins que no hagis caminat

INCERTESA                                           

LA INCERTESA DE HEISENBERG (Veure per creure)

La vida no és certesa, és aventura, incertesa, però fa temps que vinc observant que més que aventura i incertesa, els desassociats membres d'aquesta societat es comporten amb absoluta certesa en els seus moviments, i són més que previsibles en els actes i les reaccions, fins i tot tenen el seu pensament en mode bucle, cosa que comporta que no sorgeixin nous pensaments, noves creacions, i noves aventures.

Val més allò conegut que allò per conèixer, l'excusa típica del que tracta de basar la seva vida en certeses, encara per molt insatisfactòries que es mostrin les seves vivències, prefereixen assegurar-se i agafar-se a un ancoratge que més que refermar la seva vida a la paret, et deixa a expenses de mil i una desavinences, en fi, sobre gustos no hi ha res escrit.

La dita de “un altre món és possible” agafa consistència davant d’aquestes iniciatives

LA GRAN FESTA DE LA SALUT       

Avui ha tingut lloc una trobada dins el marc de la Cèl·lula de Salut Romaní que tenim al Penedès i que junt amb les que hi ha escampades pel territori són l’alternativa a la medicina tradicional tot oferint teràpies compassives, integratives i no invasives.

En una magnífica llar que els seus propietaris generosament han volgut cedir per a aquesta sessió, s’hi han aplegat una colla de persones qualificades, encapçalades per la Dra. Nadiya Popel, que ens han ofert els seus serveis i coneixements a tots els qui volíem avaluar el nostre estat de salut.

Volem organitzar-nos i establir aliances amb els sectors socials que volen un canvi profund

XARXA DE LA TERRA             

7ª TROBADA XARXA DE LA TERRA AL PENEDÈS

*A pagès, un fa a l'altre*

L' any 2017 un conjunt d’individus i masies del Penedès implicats en l’autosuficiència rural i l’autoabastiment alimentari vam convocar als diferents companys i nuclis de la Xarxa de la Terra a trobar-nos per compartir una jornada festiva i una fira d’intercanvi de productes

Entenem la Xarxa de la Terra com un espai de suport mutu, coneixement d’altres nuclis que caminem cap a l’autogestió rural i la sobirania alimentària i un lloc de trobada, intercanvi i regal dels nostres productes i experiències. La Xarxa de la Terra inclou pagesos, hortolanes, ramaderes i artesans arreu del país, així com qui dóna suport des dels seus àmbits d’acció quotidiana, esdevenint un teixit divers que ens facilita viure en l’alegalitat enfront de la situació alimentària, política i administrativa que patim.

¿Qué mayor riqueza hay que poseer tu vida y gastarla en crecer? Todo ser vivo debe crecer

BIG BAND DE MI TEORÍA DE LA MENTE            

Si la devoción a la verdad es el sello distintivo de la moral, entonces no hay forma de devoción más grande, noble y heroica que el acto de un hombre que asume la responsabilidad de pensar.

Lo más difícil de explicar es lo evidente pero que todo el mundo ha decidido no ver.

La verdad no es para todas las personas, sino solo para aquellas que la buscan.

La pregunta no es quien me lo va a permitir, sino quién me va a detener.

Que algo te parezca difícil, no quiere decir que nadie más sea capaz de lograrlo

AL PIE DE LA ATALAYA                       

Os podía regalar un compendio sin igual de un valor incalculable como aquel que lanza un salvavidas al naufrago, y también lo ignoraríais, incluso apartándolo de vuestro lado, ya que la mayoría vive tan contenta en ese lado oscuro, y no tienen la menor intención o el deseo de salir de ese estado vegetativo, abandonando definitivamente la cueva platoniana.

Así que por mucha pena y tristeza que me provoque tal como le provocaba a Juan Salvador Gaviota, es inútil insistir, impartir y compartir, ya que aquellos buscadores conscientes ya están más que al tanto de la que se avecina a la vuelta de la esquina, y me imagino tendrán sus necesarios protocolos de actuación ante la coacción que se cierne sobre el mundo de la razón, el libre pensamiento, la libertad y la misma humanidad.

Aceptar el reto de pilotar tu vida como así tú deseas, requiere de mucha destreza y audacia

RESPETAR AL OTRO                               

Una de las piedras angulares que da forma al cimiento sobre el que forja su pensamiento el SER Libre pensante es la del respeto a la forma de pensar de los demás, él podrá cuestionar, y no estar de acuerdo pero siempre respetará al otro, quizás sea una de sus características principales, él ama su libertad y ama la libertad de los demás.  

Jamás un auténtico Ser Libre impondría su criterio, su forma de pensar y su autoridad cercenando con ello la libertad de los demás, y jamás permitirá que los demás le impongan aquello que le arrebate su librepensamiento y su Libertad. El respeto entre personas y formas de pensar invitará en todo momento al diálogo armonioso, invitará al parlamento justo, honesto e imparcial, pero siempre hay quien no respeta esa actitud cívica o la impide realizarse, entonces es deber del Libre pensante que se precie de serlo, llamar a la atención en cuestión y cuestionar el quebrantamiento de esa pauta y actitud fundamental para la convivencia como así lo es el respeto, más que nada por respeto a la Razón, a la inteligencia, a la misma justa Libertad y a las personas, por supuesto. 

Contente, apenas quedan un par de compases para dar por concluida el drama, la función

 CONTENCIÓN                                         

Según avanzan los días, me van confirmando la razón de la sincro que comportó mi retorno, aunque nunca me fuese. Nada ha cambiado con respecto al panorama actual global de demencia irracional sin igual, lo que ha cambiado es mi forma de gestionar las emociones y reacciones que me provoca semejante esperpento de espectáculo, el cual jamás imaginé tener que padecerlo y sufrirlo, ya no en mis carnes, o en mi vivir, pero emocionalmente aquello que allí sucede me afecta tanto o más que allí en la misma zona cero o teatro de los sueños, el cual veo desmoronarse poco a poco sin que nadie lo remedie.

Cuan acertado estuvo Aristóteles al decir que la tolerancia y la apatía son las últimas virtudes de una sociedad moribunda. Quizás sea este tipo de nefastas virtudes lo que más me enciende, cabrea, y convulsiona mis emociones de tal forma que provoca movimientos en mi tectónica de placas provocando las consiguientes erupciones y alteraciones en mi eje de rotación, desestabilizando mi equilibrio y armonía, de ahí esas salidas de tono y estridentes pasajes que llegan a rasgar hasta la misma partitura de lo enojado que la escribo.

Preguntarse cuanta responsabilidad tiene cada uno en el desorden y la maldad del mundo

CONVIVENCIA                                          

Es muy triste ver como sucumbe la humanidad asediada e invadida por tanta maldad, maldad que avanza sin piedad sencillamente porque se encuentra en superioridad y no encuentra obstáculos y defensas a su paso. 

Dicha superioridad no se debe a que esas fuerzas del mal y sus malvados orcos sean superiores a las fuerzas del bien, las cuales por supuesto superan en 9 a 1 a esas fuerzas malignas, sino porque el 90 % de esas superiores y aún más poderosas fuerzas del bien no avanzan sin temor hacia la oscuridad contrarrestando con su providencial luz ese mal y a esos malvados. 

Como dice Hermann Hesse en el Lobo Estepario: Reflexionar, replegarse sobre sí mismo por un rato, y preguntarse cuanta responsabilidad tiene cada uno en el desorden y la maldad del mundo. Nunca sabemos lo alto que podemos volar, hasta que nos alzamos, no se trata de ser fuerte, sino de que te sientas fuerte y destierres el temor de tu vida.

Estar seguro de uno mismo, confiando plenamente en nuestra capacidad para saltar

EL GRAN SALTO                               

Entiendo que dar un salto como el que di yo no es para cualquiera, ya que realmente hay que estar como una cabra de ágil para acometerlo, aunque más que ágil el tipo de salto que yo realicé requería de agilidad mental y audacia sin igual, ya que al igual que esta cabra que salta el precipicio, un mínimo fallo o despiste provocaría la caída al vacío.

¿Creéis que esa cabra y yo no amamos la vida, para tener que realizar ese tipo de saltos con el consiguiente riesgo que supone jugarse el todo por el todo en muchos momentos de nuestra existencia?

¿Creeis que hubiésemos elegido ciertos caminos o frecuentado laderas tan escarpadas y abismos sin fin, si hubiésemos tenido a mano y a pezuña senderos menos inhóspitos y peligrosos?

No et preocupis d'allò que no ha passat, si no has arribat al pont, encara no el podràs creuar

LLUNA DE L'URBIÓN                           

La lluna de l'Urbión i jo tenim una relació, que és pura melodia sempre entona la seva cançó. Acords, arpegis, dansen i dansen, estels i estrelles en consonància, que m'omplen de fragància, d'il·lusió i de joia, la meva estimada amiga Lluna, el nostre amor és simfonia.

Sempre existiran les bones persones, que quan arriben els moments de donar la talla avancen sense por cap a l'avantguarda. No pretenen canviar el món, senzillament es dediquen a fer el bé als altres amb petits gestos i nobles actes, i no defalleixen en el seu bon fer, per més injustícia i mal present que es trobin al seu pas, i aquesta actitud de vida els condueix directament per l'autopista cap al cel, però ja no és que transitem una autopista o una altra per l'interès de poder assolir el cel, simplement es tracta de fer-ho, recorrent aquesta benefactora autopista benemèrita perquè et sents bé fent el bé.

S'aproxima un món on probablement no necessitis tenir res perquè tot estarà al teu abast

JO TAMBÉ SOC NADIYA POPEL          

Fa temps que hauria d'haver escrit això, però potser aquesta sigui l'ocasió adequada, ja que si ho hagués fet amb anterioritat simplement hagués estat com aplaudir els bombers en un incendi en lloc d'omplir galledes d'aigua; hauria estat un elogi buit per a la valenta tasca de Nadiya, que requeria de suport en qualsevol sentit, de mans efectives. La meva modesta tasca com la de tants ha estat comunicadora i difusora.

Però ara toca protegir ja no la infatigable feina de Nadia, sinó l'honor mateix de la seva ànima.

La suplantació de la identitat a Telegram, lamentablement, és moneda d'ús molt comú que pateixen aquells perfils que es destaquen per la seva tasca humanitària i altruista. Aquesta activitat menyspreable està emparada no només per l'absència de protocols tècnics del mateix Telegram que impedeixin aquest delicte, sinó probablement també per uns llimbs d'al·legalitat jurídica, cosa que en deixa desemparades les víctimes.

Tingues el coratge per portar més enllà les teves intencions, desitjos i somnis, voler és poder

TENIR CURA D’UN MATEIX               

Cuida't de no perdre aquesta capacitat de qüestionar, analitzar i reflexionar, mantenint plena potestat sobre el teu pensament i poder de decisió i elecció. Ja que en el moment que altres s'apoderen d'aquest privilegi i dret vitalici, i permets que pensin per tu, que reflexionin per tu, prenent les decisions i eleccions per tu, quedaràs a mercè d'aquell, que més que mirar per tu, només mirarà per ell i els seus interessos, no et deixis seduir per allò de: “allò que fem, ho fem per tu i pel teu bé”, són paraules mancades de valor i veritat i dites amb l'astúcia de la guineu, i la cautela de la serp, Sigues prudent i conseqüent! 

Deia Roberto Assagioli, un dels meus mestres instructors: No existeix la certesa, només la aventura. Podràs disposar de plànols, GPS, fins i tot portar guies, però allò veritablement important és que et sentis disposat i fort, ja que no és qüestió de ser fort, sinó de que et sentis fort.

Creixent, aprenent i vivint jo, podré acompanyar des de la realitat els meus fills.

EL MEU VIATGE MÉS CONSCIENT    

Contant la meva experiència com a família que eduquem els nostres tres fills sense portar-los a l'escola, vull llançar aquí un missatge d'esperança a totes aquelles persones que no troben el seu lloc a la societat.

És el relat del meu viatge més conscient. La narració inconclusa de la nostra aventura més gran: ara que la nostra filla gran acaba de fer 9 anys, amb certa perspectiva, vull rememorar allò viscut i compartir-ho per si a algú li pot ser d'utilitat. És tan alliberador i esperançador, tan empoderador i sanador atendre un desig que ve de dins, fins i tot si aquest et confronta amb tot allò establert al teu entorn: no portar els teus fills a l'escola.

Deixem que les coses passin per que alguna finalitat tenen, encara que no la veiem.

© L’ENERGIA UNIVERSAL             

A rel del què es va manifestar a la darrera trobada del grup SiS Vilafranca he recuperat una reflexió que vaig escriure ja fa uns anys i que crec que paga la pena revisar-la.

--------------------------------------------------------------------------

L’ENERGIA UNIVERSAL

L’energia universal, l’energia divina, L’AMOR, es manifesta a través de l’ésser humà de forma espontània. Només cal que l’individu s’obri i vagi per la vida confiat, deixant fluir i fluint ell mateix amb els esdeveniments. Sense controlar ni jutjar, deixant de "pensar-ho tot”. La vida ja té cura del que cal en cada moment i facilita l’harmonia de totes les coses.

L’esperit que ho vivifica tot es manifesta contínuament i al marge de les nostres "decisions". No podem "decidir" estimar per que l’amor apareix i nosaltres en som testimonis però no creadors. La nostra única opció és si en gaudim i en som canal d’expressió o ens en desentenem i llavors no hi ha manifestació de cap mena.

Tenim molt més poder del que creiem i ha arribat el moment d'aprendre a fer-lo servir

CRIDA A LA UNIÓ                                   

Em dirigeixo des d'aquí a tots aquells membres de la resistència que no estiguin disposats a acceptar sota cap concepte les agendes i el model de vida, miserable i indigne, que pretenen implementar les autoritats polítiques dels nostres països respectius amb l'únic objectiu de sotmetre'ns i espoliar-nos.

Crec honestament que ha arribat el moment de fer un pas endavant, deixar de banda les nostres diferències i començar a organitzar-nos, perquè d'aquest pas depèn en gran mesura el nostre futur, i com més aviat el donem, abans començarem a veure’n els fruits.

És igual d'on vinguis, la ideologia que tinguis i la motxilla que arrosseguis, en aquests moments l'únic que importa és el grau d'implicació i compromís que estiguis disposat a assumir, perquè aquest és un camí sense retorn, i l'única fi possible de aquesta guerra és la victòria.

No temas, enfoca tu atención en lo que deseas pero sobre todo, disfruta, sé feliz

EL SALTO CUÁNTICO YA SE HA PRODUCIDO      

La élite ya sabía sobre el salto cuántico por eso liberaron esa cosa, (el bicho).

No les conviene que seamos libres y no lo pueden evitar. Somos poderosos en el amor y nos subestiman, por eso están apurados para lanzar oficialmente en nuevo orden mundial.

Las élites oscuras están muy asustadas, sabían que el colectivo humano estaba alcanzando una vibración muy elevada pero no eran conscientes de hasta que punto ni de la cantidad de almas despiertas que hay ahora.

Ya no se ocultan, sus ataques son directos y frontales, todavía hay quienes no son capaces de verlo pero eso no significa que no sea real. Los ataques van a incrementarse, van a intentar por todos los medios que la gente no despierte, que los despiertos no puedan comunicarse para no despertar a otros y que los avanzados sean vistos como locos o delincuentes.

Alma-Comun és una nova forma d'entendre l'economía…

LA MARMOTA                                         

REBOST COMUNITARI G1 – BARCELONA

QUI SOM?

Som el Nucli Bcn Ḡ1. Un col·lectiu amb l’objectiu de crear noves economies al voltant de la creació monetària universal que proposa la Moneda Lliure Ḡ1.

QUÈ FEM?

La Marmota és un rebost on intercanviem i compartim productes en Moneda Lliure Ḡ1. Si vols saber més sobre la Ḡ1 pots visitar el portal web monedalliure.org 

VOLS PARTICIPAR?

Per poder participar a la Marmota, tens dues opcions:

Un moviment inspirador que ens pot fer creure que és possible una revolució creativa

 LET'S SHAKE THE WORLD           

(VAMOS A SACUDIR EL  MUNDO)

Bon dia trobo que això és molt bona idea. Un dia que ens hàgim de reunir ho podem fer al carrer amb cadires i anar parlant... ja no estem en pandèmia quan ho fèiem d'amagat... Hem de perdre la vergonya i la por als judicis... Jo també en tinc, però és un repte que crec que si el fem ens pot empoderar: entre tots serà més fàcil. Sat Inder Kaur

SHAKERS (Agitadors)

Som un grup de persones diverses que ens ajuntem amb l'objectiu de fer accions creatives que agitin l'entorn on vivim.

Després d'accionar, ens agrada ajuntar-nos per pensar i tornar a l'acció de manera sorprenent, enginyosa, provocadora, poètica i constructiva.