S'aproxima un món on probablement no necessitis tenir res perquè tot estarà al teu abast

JO TAMBÉ SOC NADIYA POPEL          

Fa temps que hauria d'haver escrit això, però potser aquesta sigui l'ocasió adequada, ja que si ho hagués fet amb anterioritat simplement hagués estat com aplaudir els bombers en un incendi en lloc d'omplir galledes d'aigua; hauria estat un elogi buit per a la valenta tasca de Nadiya, que requeria de suport en qualsevol sentit, de mans efectives. La meva modesta tasca com la de tants ha estat comunicadora i difusora.

Però ara toca protegir ja no la infatigable feina de Nadia, sinó l'honor mateix de la seva ànima.

La suplantació de la identitat a Telegram, lamentablement, és moneda d'ús molt comú que pateixen aquells perfils que es destaquen per la seva tasca humanitària i altruista. Aquesta activitat menyspreable està emparada no només per l'absència de protocols tècnics del mateix Telegram que impedeixin aquest delicte, sinó probablement també per uns llimbs d'al·legalitat jurídica, cosa que en deixa desemparades les víctimes.

Qui suplanta una identitat per injuriar i condemnar un innocent no mereix més qualificatiu que el de dimoni.

I com actua el dimoni? Fàcil: Tira la pedra i amaga la mà. La pedra és la denúncia a Nadia. La mà amagada és l'operació de suplantació de la identitat de Nadia. És, en tots dos casos, la mateixa entitat la que actua.

No és la Nadia qui s'ha de defensar de l'acusació sinó els qui l'acusen, els que haurien de demostrar que no han participat d'aquesta suplantació. Igual que un bomber no necessita demostrar que ha demanat diners a les víctimes d'un edifici en flames mentre fa la seva abnegada feina d'apagar el foc i evacuar els damnificats. Són els que l'acusen els que haurien de demostrar que no s'han fet passar per aquest bomber disfressant-se'n.

Els piròmans són els diables que treballen per al mateix dimoni. Va retro Satan. I estem davant d'un desesperat sobreesforç de les forces fosques (ocultes) d'aquest món per intentar continuar prevalent en un món que se'ls esfondra. Sí, són ells els que s'estan ofegant, no nosaltres. I això no és una cosa que ells necessitin saber, sinó nosaltres. Per això es defensen de l’amenaça que suposa la presència de Nadia.

Els seus postulats col·lapsen com els castells de sorra davant d'un vendaval. I aquest vendaval som tots els valents que ens atrevim a dir: JO TAMBÉ SOC NADIYA POPEL. El que feu a ella m'ho feu a mi. I davant de qualsevol atac a la seva integritat actuaré com el martell de la justícia de Déu; però no el déu menor de la mort que incita els covards a suplantar perfils, sinó la Font de l'Única Força que va crear tota la vida i l'anima.

S'aproxima un món gloriós d'esplendor mai abans presenciat al planeta. Un món on probablement no necessitis tenir res perquè tot estarà al teu abast. El caos és el que ha passat durant dècades, segles de tirania, no pas el futur que ens espera. Ara presenciem el final d'aquesta tirania.

Potser et resisteixes a creure això. No importa. Aviat comprendràs que estem arribant a Ítaca. De fet mai no n’hem sortim. Tot va ser una odissea mental, una molt persuasiva sens dubte com creïbles són els jocs interactius de suplantació de personalitats (de rol) de realitat VIRTUAL en què s'embranquen els que intentant escapar d'aquesta sòrdida escenografia fugen de Guatemala sense saber que van comprar un bitllet a Guatepeor.

JO TAMBÉ SOC NADIYA POPEL

Lars Quetglas

Article original: https://www.scabelum.com/post/yo-tambi%C3%A9n-soy-nadiya-popel