Mostrando entradas con la etiqueta EL CAMI DE LA VIDA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta EL CAMI DE LA VIDA. Mostrar todas las entradas

19/5/23

Una mirada oberta, predisposada a veure tot el que hi ha de bo, ens permet restar equilibrats

UN COP D’ULL A LA VIDA (2)         

Seguint amb les reflexions publicades anteriorment aquí van unes altres perspectives sobre diferents aspectes de la vida

L'EMBADALIMENT

Dit de forma planera "quedar-se amb la boca oberta" ens indica el punt de sensibilitat que atresorem dins nostre. Restar bocabadat ens mostra el grau de recepció que tenim envers les meravelles que ens envolten. És el símptoma de bona salut emocional. L'embadaliment ens fa aturar i ens captiva fins el punt de fer-nos oblidar tota la resta. És com un èxtasi que ens transporta fora de la inèrcia rutinària en que ens movem. És un esclat de l'esperit imposant-se a la matèria.

L'EUFÒRIA

Una sensació expansiva que desborda els sentiments i eixampla tot l'organisme. Un corrent de benestar que omple tots els racons i foragita qualsevol molèstia preexistent. Un bàlsam que lubrifica tots els engranatges i mecanismes vitals. Quin és el detonant del fenomen de l'eufòria ?

4/4/23

Una íntima sensació que ens omple de satisfacció i ens empeny cap a noves descobertes

UN COP D'ULL A LA VIDA                   

La vida humana es compon d’una  gran varietat d’aspectes: emocions, sensacions, experiències, necessitats, desitjos, dubtes, interrogants… Moltes coses ens depassen i moltes altres ens passen desapercebudes. Moltes coses que no són al nostre abast les voldríem saber i les que tenim al voltant les ignorem. Si ens hi fixem podrem apreciar la munió de vessants vitals que configuren la nostra naturalesa humana tot reflectint el miracle de la vida conscient.

Si la vida en sí mateixa és un miracle extraordinari, la consciència n’és el seu colofó sublim. Quan neix una criatura ens adonem de la grandiositat de la vida i adonant-nos del que sentim hem de reconèixer que aquest fet és  incommensurable, inexplicable i magnífic. En gaudir-ho de manera natural no li donem importància quan constatar el que tenim, el que som, és una tasca inexcusable i inacabable que ens fa veure la meravella del prodigi que suposa.