La lluna de
l'Urbión i jo tenim una relació, que és pura melodia sempre entona la seva
cançó. Acords, arpegis, dansen i dansen, estels i estrelles en consonància, que
m'omplen de fragància, d'il·lusió i de joia, la meva estimada amiga Lluna, el
nostre amor és simfonia.
Sempre existiran les bones persones, que quan arriben els moments de donar la talla avancen sense por cap a l'avantguarda. No pretenen canviar el món, senzillament es dediquen a fer el bé als altres amb petits gestos i nobles actes, i no defalleixen en el seu bon fer, per més injustícia i mal present que es trobin al seu pas, i aquesta actitud de vida els condueix directament per l'autopista cap al cel, però ja no és que transitem una autopista o una altra per l'interès de poder assolir el cel, simplement es tracta de fer-ho, recorrent aquesta benefactora autopista benemèrita perquè et sents bé fent el bé.
I aquell que obra
d'aquesta manera, no espera premis ni passatges al cel, ho fa i punt, viu per
fer el bé i lluita en la mesura de les seves possibilitats per contrarestar el
mal i la foscor aportant la seva llum allà on va, aquestes persones són com a
estrelles, la seva brillantor perdura i perdura aquí a la terra i allà al cel,
i el seu record mai no s'apaga mantenint-se eternament en aquelles i aquells
que saben apreciar aquesta brillantor sense igual de les ànimes amb bondat i
humanitat.
Penso, després existeixo va dir aquell, però d'acord com pensi i com
utilitzi el meu pensament, aquest pensament pot aportar benestar o malestar a
la meva existència i per tant als altres. La decisió és meva i per molt
malament que estigui la situació, el més beneficiós i en dono fe perquè vaig
aprendre bé la lliçó, és pensar creativament. Pensar destructivament no
beneficia i més que una altra cosa trasbalsa, així que avui vaig fent un bon ús
dels meus pensaments, donant cera, polint cera, no hi ha més cera que la que
crema.
Quan es viu tan
desmesuradament i tan materialment és impossible apreciar-ne el valor autèntic
d'aquests petits detalls encara que hi portin tot l'amor del món.
No et preocupis
d'allò que encara no ha passat, si encara no has arribat al pont, encara no el
podràs creuar. Fes els teus deures i labors, i "si passa allò"
t'ocupes i dónes la talla anant de cara cap a l'altra riba, no miris enrere,
mira al capdavant i bandeja el dubte i les pors, només la plena confiança en tu
i en allò que escomets et proporciona solvència i eficiència en la maniobra,
aquesta és la ciència.
No hauríem
d'haver arribat fins aquí, però heus-nos aquí, igual que en les grans
històries, senyor Frodo, les que
realment importen, plenes de foscor i de constants perills. Aquestes de les que
no vols saber el final, perquè com acabaran bé? Com tornarà el món a ser el que
era després de tanta maldat com ha patit? Però al final tot és passatger.
Com aquesta
ombra, fins i tot la foscor s'acaba, per donar pas a un dia nou. I quan el sol
brilla, brilla més radiant encara. Aquestes són les històries que omplen el
cor, perquè tenen molt sentit, encara que ets massa petit per entendre-les.
Però crec, senyor Frodo, que ja ho entenc. Ara ho entenc. Els protagonistes
d'aquelles històries es rendirien si volguessin. Però no ho fan: continuen
endavant, perquè tots lluiten per alguna cosa.
Sergio - Aguila Solitària - 8.12.2022 -
https://paraisourbion.blogspot.com/
(traducció al català de l’article original)
Mil abrazos AMICS, imagino como he vivido tantas veces que la Sincronicidad que forjo esos nuestros sinceros vínculos entrelazando AMISTAD, entrelazando ALMAS requiere de mi atención. Bien se que se trae entre manos y entre hilos jaja por eso se ha movido rauda, presta, y dispuesta antes de que mi RESPUESTA y ultimo acto de REBELDIA fuera llevado a cabo. Y aunque por línea interna lo he comunicado a todos mis Amigos y Amigas que son un montón, aún no lo había publicado en el Blog por que si lo llego a publicar VOY PALANTE CON TODO, mi querido Blas Maestre y jefe de maquinas de Paraisourbion.blogspot.com ya me había dicho que dicha maniobra era irreversible una vez puesta en marcha ya que una vez pulsada la tecla DELETE quedaría borrado el Blog y con el toda mi obra, obra que no tiene la mayor importancia para mi ego, ni tan siquiera tengo los dos libros que publique, ni las revistas, y reportajes y todo eso que gusta de guardar a cualquier autor, algo que es legitimo y se merece todos mis respetos, pero el aguila es un ave rara, no al uso, y el día que nació se rompió el molde jaja y aunque sin pretenderlo mi vida he historia se hizo pública, y aunque pude bien agarrarme a esa senda de la fama, para así terminar convirtiendo mi vida en otro de esos patéticos reality show, me mantuve en todo momento sencillo como el membrillo y no es que no fuese consciente de mi talento y posibilidades creativas, EMPOWER YOUR TALENT os digo a todas y todos constantemente, empoderaros, valoraros, que sois preciosos, pero no vayais a creceros y empecéis a creeros estrellas del rock, o de las redes sociales que entonces esas redes OS ATRAPARAN, incluso esa captura de tu sencillez, y humildad, os convertirá en rehenes de aquellos que de vuestra fama y éxito social se aprovecharan, utilizandoos y encumbrandoos para alzaros a lo más alto, pero una os hayan usado y hayan sacado de vosotros todo el rédito posible os tiraran al contenedor, o mas bien os caereis vosotros mismos desde esas alturas a las cuales te alzó la vorágine y el éxito desmesurado y desmedido. Veo que me he soltado la melena y os he abierto mi corazón ya que una vez que empiezo a escribir, ni mi sistema operativo Neuronal tiene potestad sobre aquello que escribo, ya que el que dicta es mi BRAVEHEART apasionado y yo me limito a escribir, siempre confíe en su buen juicio y en su buen hacer, asi que nunca me arrepiento de aquello que escribo, en fin, querido Joan y queridos Amics, si pensaba realizar esa maniobra LIMITE, era como un último recurso para intentar encauzar por mejor curso, el devenir de las aguas que ya vienen como riada que inunda toda mi esperanza, toda mi ilusión y toda mi alegría, pero no pierdo nada con atender a ese requerimiento de la Tía Sincro, y quizás de momento es RAZONABLE POSPONER ESE BORRADO Y MANIOBRA TAN DRASTICA, incluso siempre tendré tiempo de realizar la maniobra asi que, inspirare consciencia y paciencia y esperare otra mijita como dicen mis amigos granainos, no tengas mala follá aguilon me dirían también jaja SALUT Y SOBIRANIA, para este nuevo día.
ResponderEliminar