La veritat?,
quina veritat?, la teva veritat?, la meva veritat?, la veritat dels altres? La
veritat és veritat per si mateixa i no té amo, només la comprovació mitjançant
un parlament imparcial i honest, on es demostra amb fets i proves fidedignes un
fet, una dada, una causa, podrà donar vigència i fe del que és veritat, fins
que sorgeixi una nova teoria, prova, i fet demostrable que ens adverteixi de la
nostra ignorància i “error”.
Deia Santiago Ramon i Cajal: “Em reservo el dret a pensar d'acord amb les meves idees actuals”, cosa que no limitaria l'obertura d'una ment tan meravellosa a noves idees i proves demostrades que li fessin canviar de semblar. Aquesta és la premissa que ha de mantenir qualsevol investigador que es preï de ser-ho, si realment vol saber la veritat sobre allò que es presti a debat. Aquesta regla immutable, inalienable és l'única forma legítima de verificar un fet, una idea o una teoria, una causa.
No és qüestió que
allò que tu o jo considerem veritable, la qüestió és donar-se a la raó davant
la veritat d'uns fets o proves que així ho demostren. Igual que la Lluna té la
cara oculta, la veritat també té la cara oculta. Però no perquè la veritat
tingui dues cares, la veritat és veritat per si sola i només té una cara, una
altra qüestió és que hi hagi als que els interessi mantenir oculta aquesta cara
de la VERITAT i et mostrin una altra inventada, com relatava Plató a la caverna.
La veritat, és
clar, és demostrable. Arquímedes, Pitàgores, Newton, van formular teories i
idees, que van haver de demostrar. Recordo el meu apassionant descobriment
matemàtic de l'any passat, Ramanujan, una prodigiosa ment capaç de visualitzar
les fórmules sense ni tan sols haver de plasmar-les en paper. Ell tenia la seva
Veritat i la certesa absoluta que eren correctes aquestes operacions
matemàtiques, però com molt bé li deia Hardi el seu mecenes i un altre gran
matemàtic: Ho has de demostrar! Realitza
les comprovacions i només així les podrem presentar al claustre d'eminents
Professors de la Universitat de Cambridge.
Però Ramanujan
era molt poc inclinat a haver de fer aquestes costoses operacions en paper i
afirmava que eren correctes. Bé, però com ja us vaig comentar la forma més
eficaç i fidedigna de demostrar alguna cosa i donar valor i vigència a aquesta
veritat empírica, és demostrar-la. Don Santiago també podia haver arribat a
Alemanya només confiant en la seva VERITAT sobre allò que també tenia certesa
absoluta, però bé sabia que hauria de demostrar i verificar aquell
descobriment, va portar el microscopi, les preparacions i ho va demostrar, i
davant l'evidència, que més ciència es pot demanar.
En fi, ningú no
pot ser verificador sense abans ser comprovador, és l'única manera honesta i
veritable de treure a la llum la prova, la veritat. No accepto discursos o
afirmacions, sense una comprovació prèvia, que demostri que allò que afirmes és
cert.
Només, però mai
sol. No hi ha espais buits i mai et sentiràs sol, si omples la teva ment amb saviesa
i vivència. Prefereixo explorar la vida i enfrontar-me a allò desconegut, a
protegir els meus instints en allò conegut. Els límits! només tu te'ls imposes;
doncs, quina au no és capaç d'atrevir-se a volar, encara que fos una vegada només. Sense dubtar-ho accepto el risc i la incertesa, abans que el que és còmode
i manifest, la vida no és certesa!
La millor opció
per transitar per un món sense llibertat, és tornar-nos tan essencialment
lliures, que el nostre mateix viure sigui constantment un acte de rebel·lia i
compromís, amb un mateix i envers la Llibertat. Hi ha Robots que semblen
Humans, i hi ha Humans que semblen Robots. Robòtica i estrambòtica societat.
Bé, tot i els maldecaps i embolics per desfer, que ens anem trobant en aquest caminar, en aquest camí
salvatge, cal mantenir l'ànim vital i l'ànima MOLT VIVA, si no volem sucumbir
al descomunal encantament que envolta el món.
Sergio - Aguila Solitària – Gener 2022
https://paraisourbion.blogspot.com/
(traducció al català de l’article original)
No hay comentarios:
Publicar un comentario