CANTADES PER LA PAU
Acció
simbòlica i persistent: Cantar fins que el món escolti… i els dictadors
s'aturin!
Vivim un moment
de la història que molts analistes descriuen com un dels més fràgils des de la
Segona Guerra Mundial
La guerra a
Ucraïna, les tensions a l’Orient Mitjà (genocidi…) i la competència creixent
entre grans potències nuclears situen el món en un escenari d’alt risc. A això
cal sumar-hi la crisi climàtica, econòmica i ecològica, que no només agreuja
conflictes sinó que amenaça la vida de milions de persones.
En aquest context, a Vilanova i la Geltrú fem les Cantades Populars pel Planeta i la Pau. Cada dijous, des de l’inici de la guerra d’Ucraïna, un grup de persones es reuneix en espais públics per cantar plegades i llançar un missatge clar: Prou guerres! Volem Pau i Justícia per al Planeta. El gest és humil, però alhora persistent, i és precisament aquesta constància la que pot esdevenir poderosa.
Un acte puntual
pot ser emotiu; un acte setmanal i sostingut en el temps esdevé un hàbit social
i un símbol compartit. I quan aquest hàbit s’estén, apareix la massa
crítica: aquell punt en què la suma de petites accions individuals desencadena
un canvi qualitatiu en la percepció col·lectiva.
Imaginem per un moment aquest degoteig setmanal multiplicat per milers de pobles, barris i
ciutats arreu del món. Milions de
persones alhora, cada dijous, cantant per la pau i la vida. Pot
semblar ingenu, però no ho és: el poder cultural i emocional d’una acció així
pot condicionar l’opinió pública, donar cobertura a les ONG i moviments
pacifistes, i acabar influint en les agendes polítiques.
Per arribar a
aquesta massa crítica, el boca-orella és clau. Cada persona que envia un
missatge, comparteix una foto o convida un amic, ja sigui en una conversa, per
correu electrònic o per WhatsApp, ajuda a fer créixer la xarxa. La difusió
personal, directa, té una força que cap algoritme pot substituir.
El que avui és
una cantada en una plaça pot esdevenir demà una xarxa global. I si bé no
aturarem d’un dia per l’altre la maquinària de guerra ni la fabricació d’armes,
sí que podem erosionar la seva legitimitat i recordar que els pobles volen
viure en pau.
Les Nacions
Unides són avui incapaços
d’arribar a un gran acord de desarmament i de treballar plegades
per la millora de tothom al Planeta. Hem de ser les Persones Unides les
que ho demanem. Un degoteig setmanal de milions de persones arreu del
món pot ser la força que necessitem per aconseguir-ho. Només hi
faltes tu.
En temps de
gravetat i incertesa, la resposta ciutadana no pot ser la resignació, sinó
l’acció simbòlica i persistent, capaç de sumar complicitats fins a fer
impossible ignorar la veu de la gent.
A turuta.cat sempre publiquem
on cantarem cada setmana. Si vols rebre els avisos, digue’ns-ho personalment un
dijous i t’afegirem al grup de WhatsApp per estar al cas de les properes
cantades.
Si t’animes a
venir, ja ho saps: no cal saber música ni tenir bona veu, només ganes
d’expressar públicament i amb força, en forma de cançons, que volem un món on
el respecte a la Diversitat, la Sostenibilitat i
unes relacions pacífiques entre tothom siguin la base del
funcionament de la Humanitat.
Els de dalt de
les piràmides, si volen mantenir el poder, no tindran més remei que convocar
tots els presidents del Planeta i signar un GRAN ACORD DE PAU que
sigui l’inici d’una Gran Reconversió: reconvertir les fàbriques d’armes en
fàbriques d’eines per construir i els exèrcits en forces de reconstrucció d’un
món que agonitza.
Deixem de ser
espectadors i siguem actors. Cantar és una manera senzilla però poderosa
d’expressar aquest desig col·lectiu de Pau i de canvi de model
econòmic.
Ton Dalmau
No hay comentarios:
Publicar un comentario