Tingues el coratge per portar més enllà les teves intencions, desitjos i somnis, voler és poder

TENIR CURA D’UN MATEIX               

Cuida't de no perdre aquesta capacitat de qüestionar, analitzar i reflexionar, mantenint plena potestat sobre el teu pensament i poder de decisió i elecció. Ja que en el moment que altres s'apoderen d'aquest privilegi i dret vitalici, i permets que pensin per tu, que reflexionin per tu, prenent les decisions i eleccions per tu, quedaràs a mercè d'aquell, que més que mirar per tu, només mirarà per ell i els seus interessos, no et deixis seduir per allò de: “allò que fem, ho fem per tu i pel teu bé”, són paraules mancades de valor i veritat i dites amb l'astúcia de la guineu, i la cautela de la serp, Sigues prudent i conseqüent! 

Deia Roberto Assagioli, un dels meus mestres instructors: No existeix la certesa, només la aventura. Podràs disposar de plànols, GPS, fins i tot portar guies, però allò veritablement important és que et sentis disposat i fort, ja que no és qüestió de ser fort, sinó de que et sentis fort.

Jo et podria indicar els obstacles a sortejar del camí i donar-te consells mil, però simplement t'encoratjaria recolzant-te en la teva aventura, ja que el veritable gaudi i aquesta autèntica aventura només la podràs trobar tu, i en aquesta cerca intuïtiva que et guia per aquest camí desconegut descobriràs tot el teu potencial i molts talents ocults sortiran a la llum amb la qual cosa enriquirà el teu futur i només amb això obtindràs un gran regal i experiència vital. 

Ens posem metes i objectius desitjant trobar, sigui un lloc, un anhel, un desig... però més que trobar, el veritablement important i transcendental és atrevir-se a buscar, atrevir-se a volar, com aquesta audaç i preciosa gavina Juan Salvador; per descomptat que no és fàcil emprendre les aventures de veritat, si no tots podrien volar amb aquesta plena capacitat i llibertat, per això la immensa majoria no abandona la bandada i el seu suposat estat del benestar protector, fins i tot molts ni abandonen el niu, perdent dia a dia aquesta audàcia i capacitat per volar més enllà dels límits imposats, tant per la bandada, com per la limitació que et poses tu mateix. 

I si alguna cosa a la vida cal ser, és un mateix. Que t'agrada volar, que vols volar, que anheles volar, estén doncs les teves ales i vola, i no deixis mai de volar, el cel és immens i t'ofereix infinites possibilitats, sense certeses per descomptat, però ple d'aventura. Cal ser com aquest nen que vol saber, descobrir, aprendre, experimentar i endinsar-se a l'aventura sense por de res, encara que després la majoria deixa de ser nens pel fet que els pares per excés de protecció i per les seves mateixes pors i temors coarten a aquest nen el seu esperit aventurer, descobridor i audaç. 

L'aventura de la vida necessita dos ferms ancoratges perquè puguis començar a caminar i escalar, un és la confiança en tu, que és com la base rítmica del projecte, el repte, i objectiu a aconseguir, i com tota base rítmica has de tenir constància sense perdre el ritme i el compàs. L'altre vital ancoratge és la il·lusió i la passió ja que tal com va dir aquell: El bé fet bé sembla, i només es pot estar il·lusionat i veritablement apassionat quan sents veritable amor per allò que fas. 

Jo no sóc d'aquells que virin d'acord amb els seus interessos personals trencant ideals, ètica i valors, i es canvien de jaqueta segons li convingui; la meva jaqueta és com una segona pell i viuré amb ella fins a la mort, perquè una vegada que la vaig confeccionar, igual que vaig confeccionar aquesta ètica i codi samurai deontològic que regeix la meva vida, no hi ha res, ni ningú que me la pugui arrabassar, o fer que la canviï, l’Àguila no es ven, ni sucumbeix a la seducció de l'Anell. 

Deien en el Senyor dels Anells, que el cor dels homes es corromp fàcilment, i potser té raó Tolkien, però el cor d'agulló és incorruptible, insubornable, i per reduir la seva lleialtat tindria abans, que deixar de bategar. 

Per què aquest cor sucumbeix a la corrupció, al suborn, al canvi de jaqueta, virant com penell?. Hi ha vegades que un se subjuga al xantatge i ha d'acceptar per imposició aquest suborn i fins i tot el canvi de jaqueta, encara no desitjant-ho, però abans va obrir flancs per on poguessin agafar-lo trencant la seva honestedat, tripijocs i petites mossegades que a primera vista no pretenien anar més enllà, però que en degustar la llaminadura deixant-se seduir pels diners, els luxes i aquests privilegis que obté la camarilla que sempre que pot enxampa, acaba enganxat com a yonki a l'heroïna i ja no poden parar, l'ànsia no té límits, i al final queden corromputs i atrapats de per vida. 

El teatre dels somnis i aquest imaginari estat del benestar s'esfondra irreversiblement i ja res ni ningú ho podrà parar, no en tinc cap dubte, l'incendi és imparable, i potser després de les cendres rebrota un nou bosc i una nova humanitat, però aquesta tal com la vau viure, està condemnada a l'extinció massiva. Formateja cos i ment, al canvi imminent. 

Tingues el coratge necessari per portar més enllà les teves intencions, desitjos i somnis, convertint-los en més que una intenció, voler és poder. Només intentant aconseguir allò que pretens assolir, ja hauràs aconseguit arribar a la meta. Gaudeix de la ruta, tria el teu camí i que res ni ningú, mai t'aturi. Lluita sempre, per allò que t'apassiona, dóna-ho tot i ves-hi amb tot, no escatimis a l'hora de donar. Tu ets la meta, i ets el camí. 

Per experiència pròpia i haver viscut tantes galernes en la meva llarga travessia, bé sé pel que passeu en aquests moments d'angoixa i desànim, aquells moments en què la boira ennuvola el teu pensament i t'impedeix veure més enllà d'aquell moment, del qual arribes fins i tot a pensar que no sortiràs, i així mentre el desànim es va retroalimentant dia a dia, de manera que el problema, la dificultat i la intensitat de la galerna augmenta en la mateixa proporció que la capacitat de sortir d'aquesta situació tan adversa disminueix, debilitant el teu Ésser, la teva empenta i la teva espurna vital. 

Per això, cal aprofitar els vents a favor i les causalitats i sincronicitats que se't presenten brindant-te una empenta perquè puguis tornar al timó i així poder agafar les regnes del teu viure com més aviat millor, ja que no es pot viure constantment en un senseviure, sense alegria i sense emoció. La mandra, l'apatia, la depressió, va deprimint la nostra alegria i bellesa interior fins al punt que ens pot arribar a pansir exteriorment de moltes maneres. 

Sergio - Aguila Solitària - Valle del Urbión

(traducció al català de l’article original)

https://paraisourbion.blogspot.com/