Qui camina amb rectitud pel camí de la virtut tots els fruits que obté seran un veritable èxit

SI VOLS SER FELIÇ                               

Si tu vols ser, plenament feliç, pregunta't què hi pots fer. Agafa el timó posa't en acció i escriu la teva carta de navegació. Solca el mar, busca la teva llibertat i allò que somiaves ho podràs fer realitat.

Quan les persones són justes i honorables, hi preval la benevolència, aquest valerós saber perdonar, i es donen a raons raonant i pensant, que senzill és arribar a acords, que fàcil és arribar a l'enteniment, i quina bonança i prosperitat obtenen totes les parts, veïns, amics i família d'obrar amb aquesta sapiència. 

No hi ha cap fi, que justifiqui mitjans roïns, i faltes de respecte, perdent amb això les formes, l'honor i aquest ésser just i honest envers els altres, no hi ha fi, que justifiqui el trencament d'una ètica i un codi d'honor i justícia justa, la justícia abans de res i perquè serveixi per a alguna cosa, ha de ser justa i aquesta norma i llei no admet esmena, ni reprimenda.

Gent d’honor. Bon dia, aquesta setmana amb prou feines vaig poder sortir del refugi i es fa pesat però mantinc l'harmonia, i mantinc la disciplina fèrria i el meu honor invicte, entenc que hi hagi qui per a ell la paraula honor sigui senzillament això una paraula, una expressió sense més ni més, però per mi l'Honor són paraules majors, prefereixo morir a trencar el meu honor i la meva paraula, i els meus principis i ètica de vida sempre estaran per sobre de la meva pròpia vida.

Entenc que hi ha vegades que costa mantenir l'honor i el codi de vida honorable per al comú dels mortals, però realment una vegada que et prestes amb decisió i honor a complir amb la teva honorabilitat res no podrà impedir que et mostris fidel i lleial a les teves paraules i a tu mateix, llavors seràs invencible, perquè encara que et treguin la vida, o la perdis en defensa dels teus valors i honor, ningú et podrà arrabassar la teva invicta actitud de vida.

Per descomptat que aquest meu Honor forjat a foc i martell a la farga del Paradís Urbión es va fer fort com el millor dels acers gràcies al fet que vaig tenir la immensa sort de conèixer i tenir com a amigues i amics persones honorables amb valors tan nobles que van alimentar en tot moment el foc de la farga i la passió del meu cor. Quin honor poder ser el vostre amic! A més, la franja d'edat d'aquests meus nobles i honorables amics és molt extensa els tinc de 3 anys i fins i tot de 83. No hi ha edat per a la bona amistat, i és més, tal com va dir Don Miguel de Cervantes: Amistat certa, res no la trenca.

I tu, com fas les coses? Per collons, o utilitzant el teu cervell en condicions. Per poder utilitzar el nostre cervell en condicions fent-ne un bon ús, el primer que hem de fer és atrevir-nos a pensar, i així després poder aprendre a pensar. Si ningú no pot respirar, caminar, sentir, veure i viure per tu, per què deixes que pensin per tu?

És manifest que és antinatural pretendre o deixar que altres pensin per tu, que decideixin per tu, que triïn per tu, fins i tot aquesta esbombada democràcia No consisteix en essència a vetllar per la llibertat individual de cadascun? Igual que aquest ha de tenir l'honor de saber gestionar i fer servir democràticament i respectuosament unes mínimes normes de convivència, perquè pugui donar valor a aquest inviolable dret a la llibertat de cadascú. Per què es vilipendia tan desmesuradament el lliure pensador? Doncs senzillament perquè és l'únic que qüestiona, i reprèn les actituds de manca de respecte a la persona i a la mateixa llibertat, i això incomoda al qui mana.

Des de que vaig posar el comentari anterior ja tenia al cap apuntalar-lo i ancorar-lo a la via amb un pitó d'aquells que mai fallen i ofereixen màxima seguretat i veracitat per assegurar l’ascensió i l'argument exposat.

MARIE CURIE: No pots esperar construir un món millor sense millorar les persones. Lúcida i excel·lent aquesta audaç i magistral dona, ahir a la nit mentre em banyava al cubell que tinc fa 18 anys i que és alhora banyera i rentadora, recordava la història de Marie la qual va arribar amb el matalàs a l'espatlla i sense recursos a París per a estudiar a la Sorbona. Venia des de Polònia i no us penseu que va arribar com arriben els estudiants d'avui dia a les seves universitats a ple confort, ella s'ho va haver de pencar un munt, va viure en una petita habitació amb el mínim, va passar fred, gana i calamitats mil però res d'això li va restar ganes, capacitats, il·lusions i resultats, us en recomano la biografia perquè és veritablement apassionant i digna d'honors.

No es tracta de buscar millores socials per al conjunt, es tracta de millorar la persona com bé diu Marie, recolzar-la, potenciar les seves virtuts i talents proporcionant eines, mitjans i coneixement, l'adoctrinament no educa i no potencia el talent anul·lant la persona i retallant la seva plena capacitat intuitiva. Cal encoratjar l'individu, el SER, la persona i deixar-li via lliure per ser allò que pretengui SER, animant-lo, ajudant-lo amb totes les eines al nostre abast, aleshores la persona una vegada millorada i formada lliurement podrà aportar a la societat i al món el millor de si.

Si cuides i tractes amb valor i afecte a cada membre de la societat, i el fas sentir-se útil i vàlid, aquest membre, aquesta persona aportarà el seu valor i talent més gran al conjunt, és un fet i pura ciència, la resta és doctrina i incompetència. No hi ha res més útil i beneficiós per a una societat i per tant per al món que deixar que cada persona s’empoderi del seu talent com així ho consideri i decideixi, la seva llibertat de pensament és imprescindible per construir un món millor.

Tots naixem amb un do, un talent natural. No hi ha talent ni do millor que un altre, senzillament és el nostre do, el veritablement important és descobrir-ho, i per això el primer que hem de fer és descobrir-nos i conèixer-nos nosaltres mateixos. Un cop descobreixis aquest regal que et va donar la Vida en néixer, empodera’t aquest teu do natural, però això no serà suficient, hem d'entrenar-lo, ensinistrar-lo i polir-lo com si fos un diamant en el seu estat natural.

Ens hem d'esforçar, ser constants i molt disciplinats, ja que si confiem tan sols en aquest do fracassarem. I així una vegada que t'hi has esmerçat la teva feina serà recompensada.

En resum: Qui camina amb rectitud pel camí de la virtut tots els fruits que obté seran un autèntic i veritable èxit, donant valor i vigència a aquest DO NATURAL.

Si pretens assolir saviesa i benestar, ves poc a poc, aprendre no ocupa lloc, hi ha espai per tot.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sergio - Aguila Solitària – Noviembre 2022

https://paraisourbion.blogspot.com/

(traducció al català de l’article original)