Vivim temps convulsos, on la boira i la foscor semblen abatre's irreversiblement sobre el futur de la Humanitat. Sóc Guerrer Pacífic per natura i per descomptat prefereixo ser sapador i construir ponts, que avançar amb la infanteria i destruir-los.
Jo no segueixo modes, tendències, doctrines ni incongruències. Mai encomano als altres relegant el comandament per curar-me en salut evitant amb això aquesta crucial i vital responsabilitat de vida. Sempre vaig amb tot i anant de cara a la dificultat o l'adversa situació afrontant-la sense dilatar-ne la resolució.
Entenc que és més còmode quedar-se a la cabina i que altres decideixin per tu el rumb a seguir, evitant amb això la presa de decisions, evitant assumir responsabilitats i ometent els teus deures.
Però aquest tipus d'actitud comporta conseqüències, ja que en el moment que permets que altres maneguin el teu timó i el rumb de la teva vida, perdràs potestat sobre el teu navili, i normalment aquell que s'apodera del teu pont de comandament no sol portar-te a bon port.No és la intel·ligència i aquesta
capacitat pensant, el que determina el comportament de la nostra espècie, la
majoria de les vegades influeix molt més a l'hora de comportar-nos, aquest
cúmul d'emocions que alteren i condicionen la nostra capacitat pensant,
digueu-ne Egos, Passions, Caparrades, etc. Per tant, aquest ensopegar tantes
vegades amb la mateixa pedra o aquest mateix problema, no és degut a la manca
d'intel·ligència, sinó a la manca de sentit comú,
humilitat i valentia a l'hora de reconèixer aquestes ensopegades i errors. Reconèixer l'ensopegada és de savis, per contra, intentar justificar-ho és d'arrogants i poc intel·ligents.
La convivència és una ciència, que amb paciència i amb sapiència tu pots cultivar. Si alguna cosa em va ensenyar la vida és que arribada l'hora o el moment de resolució d'una qüestió o prova, si heu tingut una prèvia preparació, un entrenament, un ensinistrament i una estratègia ben planificada sol tenir moltes més opcions d'obtenir bons resultats, igual que aquell alumne que ha estudiat i s'ha preparat els temaris a consciència sempre tindrà més possibilitats de treure'n bona nota.
Partint d'aquesta premissa i de sentir-nos preparats per afrontar el moment de resolució que es presenti, arriba aquest moment i amb ell també poden arribar aquestes emocions que tomben per terra tot preparatiu i pla d'estudis. Com acostumem a dir, hi ha vegades que la caguem, diem i fem coses portats per cabreigs, ires, odis, rancúnies, enveges, tossuderia, orgulls, egos i bestieses, que ens porten a ensopegar i ens donem un bon cop de cap. Hi ha qui aprèn d'aquestes ensopegades i hi ha qui es passa la vida de cop de cap en cop de cap, no donen el seu braç a tòrcer, ni es donen a la raó.
En els meus primers anys escrivia: Jo només
sóc un caminant que ensopega, s'aixeca i torna a
ensopegar, però aprenc dels meus errors i
em torno a aixecar. I és que mentre se segueix
aprenent, sempre existirà la possibilitat
d'ensopegada i error, això és una cosa manifesta. Però si se segueix ensopegant
en matèries més que donades i apreses suposadament, hauria de
revisar-se a fons aquesta matèria per esmenar com més aviat millor aquest obstacle a superar. Seria alguna cosa així com si aquest alumne universitari encara cometés errors en senzilles sumes o restes, això és inconcebible en aquell pretendent a assolir l'excel·lència, i ja no per assolir aquesta diplomatura o doctorat en si, amb el títol i la corresponent certificació, sinó senzillament per una qüestió personal de superació com així ho és en el meu cas. Ensopegar i errar no és problema, el problema és no intentar remeiar-ho.
Qui sóc jo per avaluar el comportament dels altres? podré opinar com així opinen de mi, però fins i tot fent una tasca docent, no em correspon a mi examinar o avaluar i molt menys jutjar. El meu deure sempre va ser compartir i transmetre tot el coneixement que adquirís, senzillament, sense més interès que compartir. A Escola Paradís no imposem mètodes ni obligacions, senzillament facilitem eines i mitjans, vies i fonts d'on poder beure, per així enriquir el teu saber, però l'objectiu prioritari és deixar a l'alumnat llibertat total d'acció i pensament, i en dependrà allò que facin amb aquestes eines que els he proporcionat. Igual que puc donar un tornavís a un alumne a classe de mecànica perquè pugui realitzar una bona feina, i en comptes de fer servir aquesta eina per cargolar o descargolar, es rasqui el nas amb ell o el faci servir com a martell quan no és l'ús adequat que cal fer d'un tornavís.
Una característica important d'Escola Paradís és, que el professor aprèn tant del alumne, com l'alumne pot aprendre del professor. Ja que qui fomenta la remor del rusc com deia Don Santiago, excita la seva intel·ligència. Aquest interactuar entre alumne i professor sempre beneficia les dues parts, i us asseguro que mai no hagués assolit tals cimeres sense el vostre ensenyament i exemple. Que ombrívols i sacrificats són els camins que ens apropen al coneixement. Però que gratificant és el paisatge que descobreixes sobre el seu horitzó.
Em trobo immers en una de les més decisives transformacions de les viscudes. És clar que per haver arribat a aquest estat i moment culminant, vaig haver de tenir altres transformacions, ja que igual que a la Natura, la seva física i la seva química, els processos porten uns estadis que van variant i reaccionant, mentre es va produint l'esdeveniment. Un senzill exemple seria qualsevol reacció química que succeeix davant de la interacció de diferents elements. Però un altre encara més senzill és el que ens mostra la Natura a través de les seves espècies.
Des d'aquella crisàlide que transforma larva en papallona, o aquest brot de l'Arbre que es va obrint fins que brolla la fulla. I en qüestions d’evolució i creixement espiritual, també hem de patir moltes transformacions, per sortir de la nostra crisàlide i veure brollar de la nostra ànima aquestes obres i sentiments, que com fulles que brollen de les branques de l'arbre, es puguin bressolar al vent. Deia el refrany que Zamora no es va fer en una hora, i menys transformacions tals, que requereixen un temps imprescindible per completar l'esdeveniment i el nostre creixement.
Piano, piano, pas a pas, a poc a poc i
bona lletra, tenacitat, constància, assaig i error i molta
perseverança. Així doncs: Ser pau en moments de pau i tranquil·litat, és fàcil. Atrevir-se a SER PAU i un oasi de tranquil·litat i calma enmig de la tempestat i el conflicte, és audaç, però el més eficaç.
Podré ser intel·ligent i però estar mancat d’actes d'amor. Però sempre que els meus actes, adquireixen amor present, em comporto intel·ligentment. No diguis allò de i jo què puc fer? Fes-ho, escolta el teu cor, tingues valor i fes-li cas. Per transformar el món, primer ens hem de transformar a nosaltres mateixos.
El sentiment d'estimar és la força més
poderosa que existeix i el regal més preuat que ens
pot oferir l’amistat. Perquè a més, considero que per poder estimar veritablement, el sentiment d'amistat ha d'estar ben arrelat. L'amor i estar enamorat no poden generar condicions, ja que totes comporten imposicions. Tampoc no pot generar sentiment de pertinença sobre aquella persona a qui estimes, els amics i els amants no es pertanyen els uns als altres, es respecten i s'estimen, senzillament.
Aquest sentiment de pur amor sempre ens dóna ales i reconforta la nostra ànima, aportant-nos motivació, vitalitat i molta il·lusió. Ingredients bàsics per emprendre i afrontar qualsevol tipus de repte o projecte que es presti a realitzar. Hi ha qui treu forces de feblesa, com deia la dita i hi ha qui treu forces de l'amor.
Des que vaig començar aquesta nova
transformació m'he preguntat en diversos moments què
faria el Buda? És clar que cada vegada que formulo aquesta pregunta, no necessito una resposta, perquè bé sé què faria, i bé sé què puc fer. Imagino que formulo aquesta pregunta per reconèixer-me a mi mateix l'evidència de l'ensenyament i així em dono a la raó. No perquè ho digui Buda, o qui sigui, per molta admiració que em causi aquesta persona, sinó perquè jo mateix, després de reflexionar i analitzar l'assumpte, considero raonable i legítim allò que diu el Buda o qui es presti a ensenyar-me.
Transformar un Esperit Guerrer com el meu no és cosa fàcil, no, i si fos un mineral seria més dur que el quars i fins i tot que el mateix diamant. Treballar i polir aquest material costa un quintar, i una paciència descomunal.
Una àguila que es preï de ser-ho, no vola
com penell virant a la recerca del vent a favor seu,
l'àliga tria el seu rumb, s'endinsa i es presta a solcar-lo, vingui el vent del Nord, vingui del Oest, sempre avança, costi el que costi.
Diu el refrany que qui a bon arbre s'acosta, bona ombra l'aixopluga. I ai d'aquell afortunat, que troba un bon Amic on acostar-se, llavors la millor ombra i la millor de les fortunes t'aixopluguen de per vida.
A bord del meu vaixell, navego pel món, buscant horitzons de pau i amor. A bord del meu vaixell, solco el mar sota el cel, i mentre recordo, navego i navego. A bord del meu vaixell he arribat a trobar, tants bons amics com sal té la mar.
Hi ha dies que vénen freds, i altres ens fan calor, que importa, avui és un bon dia, caigui neu o faci sol. Posa-li tu la joia, que el cafè el poso jo, què importa, si és un bon dia, tots neixen amb el sol.
Em vaig decidir per la ruta de la senzillesa sense dubtar-ho, però buscant la grandesa de l'aventura en si. Vaig apostar per aquesta ruta senzilla i humil, per evitar caure a les xarxes d'aquestes coses supèrflues i banals, que ens fan presa d'aquestes "comoditats materials", però no per això la meva vida va deixar de tenir en cap moment màxima qualitat i benestar, fins i tot vaig arribar a descobrir que el veritable mannà i la font d'aliment més gran que em podia proporcionar la mateixa vida, perquè aquest organisme i aquest meu do d'ESTIMAR I SOMIAR es mantingués vital i complís la seva funció magistralment, va ser el que vaig trobar en la grata amistat i en el mateix acte d'estimar i estimar els altres, i aquí vaig més que sobrat, fins i tot com més vaig donar i més vaig estimar, més em va donar la vida i més estimat em vaig sentir, a més aquest tipus d'aliment és del més sa i no engreixa, si no és el mateix cor.
Jo sóc d'aquells que no va deixar la seva vida al garatge per molt luxós i còmode que fos, aquesta vida la vaig rodar ben rodada, sense escatimar ni un àtom de la meva energia, i capacitat per somiar i estimar. Així que porto temps més que prest i disposat a volar i rodar més enllà, per a la fi descansar, ja que per a mi aquesta hora de partir no és més que un tràmit i un tram més de la meva existència. El que si devia i em corresponia fer, era ocupar-me, de viure, i no es tractava de viure més, sinó que aquell temps que visqués ho fes a ple pulmó inhalant cada sospir de vida, percebent cada moment i sentiment, intensament, perquè així, el dia que hagués de marxar, no pogués dir que no havia viscut.
L'equilibri harmònic entre el cos i la ment, entre el sentiment i el pensament és la base per prendre sempre les millors decisions, ja que sempre que tinguis bons pensaments, provocarà que facis bons actes.
Sergio - Aguila Solitària - Valle del Urbión
(traducció
al català de l’article original)
No hay comentarios:
Publicar un comentario