Una ocasió
perduda per abordar el veritable mal que ens envolta: la prefabricada i universal plandèmia que ens ha sotmès al més terrible dels mals: la pèrdua de
la dignitat, la llibertat, la confiança i l’alegria (la il·lusió de viure)
Vull expressar el meu desencís davant l’absència de valoracions alternatives de la situació més enllà del discurs oficial. He trobat a faltar opinions que contemplessin el pensament “negacionista” que denuncia el mal pitjor que es pot donar que és l’engany i la repressió amagats darrera unes suposades bones intencions pel bé de tothom
Per a mi hi ha dos tipus de mal: el mal descarat i el mal encobert. La violència explícita, sense atenuants ni justificacions, és el mal per excel·lència però l’engany i la manipulació (la guerra pacífica) és doblement pervers per la seva premeditació i per oferir-se pel contrari del què és. S’infligeix mal en algú, sota el vestit de fer-ho pel seu bé.
La present
plandèmia és el “no va más” de la perversió del llenguatge i la manipulació.
S’està agredint l’ésser humà per terra, mar i aire: física, emocional,
econòmica i moralment.
Inoculat d’una por
subreptícia se li van detraient drets i llibertats alhora que mitjans de vida i
esbarjo social. Se li prohibeix tot el que li dóna alegria i se’l confina
darrera d’una màscara que el torna submís i anònim.
Totes les
tècniques a l’abast s’han fet servir per aconseguir la desorientació i
l’obediència de manera “voluntària” arribant al súmmum en la docilitat de
deixar-se injectar el verí que el farà permanentment dependent del sistema sinó
l’emmalalteix o el mata abans.
Una operació
mundial contra l’ésser humà promoguda amb la intenció d’anihilar-lo mentalment
més que físicament (que també). Es tracta d’assolir un humà rendit, acrític,
sotmès... i content!
El que espaordeix
més és veure com tanta gent dóna per bo tot aquest muntatge fet en contra seva
i encara el defensa enfront d’aquells que hi veuen més enllà i no es deixen
abduir per les sinistres maniobres de control humà.
L’estat d’ànim
dels anomenats en el nou llenguatge “negacionistes” és ben trist i desencisat
en veure l’extraordinària facilitat amb què el sistema s’ha apoderat dels
esperits de la gran majoria que no vol sentir ni parlar d’un altre discurs
sobre la situació en la que estem tots immersos.
Al propi desànim
s’afegeix una pena enorme per la impotència de no poder fer front de manera
efectiva a un poder que ens ha conquerit sense disparar ni un tret. Nosaltres
sols ens hem adreçat cap a l’escorxador i allà esguardem la solució, via
vacunes i restriccions, que ens vulguin imposar per a controlar-nos i limitar
el nostre viure.
Si volem sortir d’aquest
atzucac, ens cal ser més els que hi vegin el què hi ha darrera de tot. Una
forma de que es puguin obrir els ulls és comprovar les constants contradiccions
i les moltes incoherències que suren per damunt tota la normativa que ens van
implementant.
Hi ha molts llocs
a internet on s’assenyalen tots aquests disbarats dels que fins i tot un nen
petit se n’adonaria. De fet la qüestió passa per deixar anar la por, una por
artificial (molt ben treballada això sí) però que no va més enllà del fet que
una hora o altra hem de morir, sí o sí, i que mentre visquem ho hem de fer amb
plenitud, gaudint de la vida a cor que vols.
Si no acceptem
aquesta reflexió és que ja ens hem donat per la pell, que ja estem morts en
vida.
Vinga, fóra
mascaretes i abracem-nos, riem, ballem, cantem... vivim!!
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
17 abril 2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario