UN ALTRE HORITZÓ
(Publicat a EixDiari per Marta Domènech del grup Sobirania i Salut Vilanova)
Si els virus
estan en nosaltres, protegeixen l'equilibri del nostre organisme i són part (la
major part) del nostre genoma, quin pot ser el motiu pel qual s'han considerat
els nostres pitjors enemics?
Les diferents fases de confinament i els efectes del conjunt de mesures aplicades contra la COVID-19 estan repercutint en l’alteració de l’activitat quotidiana, econòmica, laboral... La sobreexposició a les notícies, a les alertes sanitàries, fa que algunes persones visquin amb por de ser infectades o d’infectar els éssers estimats. Aquesta preocupació juntament amb l’existència de molts altres problemes a la vida està duent a gran part de la població a viure de forma continuada amb tristor i pessimisme. En aquest context les farmacèutiques i els científics que les avalen esdevenen els defensors de la salut pública sense els quals no podem sobreviure, ni tan sols donar un pas, davant les futures pandèmies que ja s’anuncien.
Els salvadors de
la humanitat mouen un dels negocis més pròspers del món. Ja abans de l’estiu de
2020 el diari Público informava que la indústria farmacèutica
ja obtenia un negoci de més d’un bilió de dòlars i que aquest augmentaria
gràcies al coronavirus (1). D’aquesta xifra astronòmica, 851.700 milions
d’euros es referien només a medicaments de prescripció, és a dir, els que es
subministren en hospitals o es poden adquirir en farmàcies amb recepta mèdica.
A l’afegir els medicaments sense recepta, la factura total superava els 1,43 bilions
de dòlars.
Per fer-nos una
idea, l’any 2020 els guanys de les corporacions farmacèutiques era superior al
doble del pressupost anyal dels EUA en defensa. La notícia afegia que la meitat
del mercat mundial de producció i venda de medicaments està controlada per
només quinze multinacionals.
Aquestes xifres
que no incorporen els guanys previstos per la fabricació de vacunes han portat
el cofundador de BioNTech, Urgun Sahin, un dels salvadors de la humanitat, a
convertir-se en una de les 500 persones més riques del món (2). Això succeïa
després que aquesta empresa pionera en l’ús de l’ARN missatger desenvolupés amb
Pfizer la vacuna que ja ha començat a aplicar-se. Gràcies als fàrmacs i les
vacunes, Sahin posseeix una fortuna que supera el 4.190 milions d’euros.
Aquesta fortuna
es podria explicar per haver tingut “la sort” o les relacions necessàries per
aconseguir un acord de compra de 600 milions de dosis (cada dosi costarà 12 €)
per part de la mateixa UE (3). Un acord que deu donar la màxima tranquil·litat
als accionistes de l’empresa, ja que suposa posar al mercat una vacuna que sent
una incògnita ja és considerada bé d’interès nacional i perquè, en cas d’efectes
inesperats, els ciutadans i les ciutadanes d’Europa no els podran demandar, ja
que seran els estats europeus els que amb els diners públics de totes i tots
assumiran les indemnitzacions(4).
Aquestes
decisions, si més no sorprenents perquè van contra dels interessos dels
mateixos estats, en la meva opinió són producte d’un entramat de relacions que
afecta sectors intocables de la societat. Per posar un exemple, el 26/10/20
Diario16 publicava que les farmacèutiques s’havien gastat en els
darrers 3 anys més de 2.000 milions en comissions a metges (5). El diari també
deia que el cobrament per part de professionals de la salut d’aquestes
importants remuneracions està tipificat com un delicte per rebre
comissions il·lícites i que podrien ser acusats de frau per haver exposat els
pacients a decisions mèdiques determinades per l’ interès econòmic.
L’estratègia de
relacions també afecta el sector de la investigació. La web de Farmaindustria
informa que durant el 2020 han dedicat 483 milions a activitats d’investigació
i de formació científica d’organitzacions i professionals sanitaris (6).
Aquesta manera de procedir està perfectament normalitzada en la nostra
societat; de fet, la mateixa web la qualifica de “bones pràctiques”, però si
ens parem a reflexionar és evident que rebre regals de qualsevol corporació pot
condicionar totalment el fet de poder mantenir-se independent. És fàcil deduir
que amb aquestes inversions la indústria farmacèutica aconsegueix l'aval mèdic
als seus productes i influenciar sobre què s’investiga i què no.
Constatant que
Tele5, Antena3, La Sexta, TV1, TV2... i les televisions locals o autonòmiques,
en les quals incloc TV3, no veuen o no volen veure que aquest entramat de
relacions i interessos pot tenir alguna influència en tot el que està passant,
i copsant que aquests periodistes amb un codi deontològic a complir només es
dediquen a transmetre el relat oficial, he pensat que era necessari compartir
amb vostès un punt de vista científic diferent sobre els virus, els bacteris i
la teoria del contagi que no s'ha vist als mitjans oficials, per tal que vostès
arribin a les seves pròpies conclusions.
Dit això, els
convido a escoltar Máximo Sandín, doctor en Ciències Biològiques i
Bioantropologia durant 35 anys professor
d'evolució humana i ecologia en el Departament de Biologia de la Universidad
Autónoma de Madrid (7), anomenat el defensor dels virus i els bacteris per ser
pioner en el món científic en la defensa del paper fonamental dels virus en
l'evolució humana. Ell mateix reconeix que pot resultar xocant la seva teoria
de proposar els virus i els bacteris, considerats "oficialment" en
textos científics "els nostres pitjors enemics", com a elements
fonamentals de la vida.
Segons el
professor els éssers humans estem constituïts per virus i bacteris. Per fer-nos
una idea, en aigües marines superficials s'ha comptabilitzat la sorprenent
quantitat de 10.000 milions de virus per litre. Aquests virus tenen com a paper
controlar les poblacions de bacteris i algues i la producció de compostos sulfurosos
que contribueixen a la nucleació dels núvols. Xifres similars es troben entre
els bacteris del sòl. A més una quantitat de virus aproximadament entre cinc i
vint-i-cinc vegades el nombre de bacteris estan a l’intestí, controlant i
regulant el nombre de bacteris i intercanviant informació genètica entre ells;
és a dir, els virus controlen els bacteris que, a la vegada, controlen el bon
funcionament de l’organisme.
Sandín en els
seus articles explica que la teoria bel·ligerant contra la Natura ens ha fet veure
el medi natural i els éssers que hi viuen com a elements a dominar o a
defensar-nos-en. En aplicació d’aquesta teoria una enorme quantitat de virus
bacterians havien estat considerats com a bacteriòfags: se’ls anomenava així
perquè es deia que eren virus que menjaven bacteris. No obstant, recentment
s’ha descobert que estan situats en la superfície de totes les mucoses de
l'organisme; controlen la població bacteriana i també comuniquen uns bacteris
amb altres, intercanviant informació genètica i actuant com un sistema
immunitari.
Segons les seves
conclusions, els bacteris i els virus són els nostres components essencials i,
de fet, vivim literalment immersos en una mar de bacteris i virus. Però no
només ens envolten, sinó que es pot dir que treballen per a nosaltres. Una
enorme quantitat de bacteriòfags adherits a les mucoses protegeixen l'organisme
de bacteris aliens; bilions de virus controlen la microbiota intestinal i, per
tant, la salut de l'organisme… A més, cal afegir les colònies de bacteris controlats
per virus que estan a la nostra pell protegint-la de bacteris de l'exterior.
Si els virus
estan en nosaltres, protegeixen l'equilibri del nostre organisme i són part (la
major part) del nostre genoma, quin pot ser el motiu pel qual s'han considerat
els nostres pitjors enemics? Segons el professor és degut al marc conceptual
imperant: la concepció competitiva d'una Natura poblada d'enemics que domina la
biologia des de fa 200 anys. Es tracta d’una concepció ancorada en la
competitivitat i en la lluita de la qual prové també la famosa teoria
microbiana o teoria del contagi (8).
Per entendre
aquesta situació, Sandín ens explica que a l’era industrial els progressos de
l’òptica del microscopi, pel que fa a l’observació dels microorganismes, van
generar dues postures totalment oposades. Un primer grup en observar aquests
ens biològics va pensar que òbviament eren agressius i, per tant, ens havíem de
defendre d’ells, postura que Sandín assenyala que era poc científica, donat que
els microorganismes que havien aconseguit observar no eren invasius, sinó que
ja existien abans de poder veure’ls amb una òptica millor. L’altre grup,
integrat per l’àmplia majoria dels científics de l’època, va pensar que
justament perquè aquestes entitats sempre havien estat (abans de ser
observades), devien complir una funció biològica, encara que en aquell moment
la desconeguessin.
El primer grup
estava encapçalat per Louis Pasteur, doctor en Química, no en Medicina, i
empresari. Com vostès saben, Pasteur és el líder de la teoria microbiana i és
considerat com el pare de la medicina moderna que coneixem. L’altre grup estava
dirigit pel seu professor, Pierre Antoine Béchamp, metge, professor de química
i farmàcia i un dels investigadors líders del segle XIX.
La controvèrsia
entre els dos grups, segons Sandín, és que Pasteur afirmava que els
microorganismes, bacteris, virus i fongs eren la causa de la majoria de
malalties. En canvi, Béchamp considerava que els bacteris no eren la causa de
la malaltia, sinó la conseqüència; les causes eren la gana, la misèria i les
condicions de precarietat en què es vivia, on hi havia bacteris que, en molts
casos, sorprenentment, intentaven netejar l’organisme.
Pasteur defensava
que la malaltia sorgeix dels microorganismes fora del cos, que aquests són els
agents causants primaris de les afeccions i també sostenia que la malaltia
podia atacar qualsevol persona. Entre dos individus en contacte hi hauria
transmissió sistemàtica del microbi. Per prevenir la malaltia s’havia de matar
els microorganismes.
El professor
Sandín continua explicant que Pasteur, sense fer els estudis corresponents per
comprovar aquesta teoria, va començar a crear productes i a experimentar
diverses vacunes. Els seus experiments van comptar amb el suport de la
indústria i del sector econòmic. Va saber obtenir importants ingressos gràcies
a les patents que en una situació d’auge a l’època li van suposar l’explotació
dels seus experiments.
La tasca de
Pasteur va acabar essent premiada pel públic francès, qui amb les seves
donacions en forma de subscripció nacional va contribuir a la creació de
l’Institut Pasteur de París. Posteriorment es crearia la xarxa internacional
d’instituts Pasteur, un grup de 30 institucions en 27 països. En canvi, el
treball d’Antoine Béchamp va ser ignorat fins que el Dr. Montague R.
Leverson va llegir els seus escrits. Mesos abans de la mort, Leverson va
viatjar a França per reunir-se amb Béchamp i més tard va ser el traductor de
l’edició de 1912. Actualment un grup important de científics segueix les seves
teories.
Tot i l’èxit que
va envoltar el treball de Pasteur, sembla ser que les seves pràctiques no van
ser del tot clares i la qüestió inclús ha estat matèria de diferents llibres.
El 1975 un historiador de Princeton, el professor Gerald L. Geison, va tenir l’oportunitat
de realitzar un estudi exhaustiu de les 10.000 pàgines que contenien les 102
llibretes d’anotacions de laboratori que Pasteur guardava zelosament i que
s’havien mantingut en secret fins que un dels seus hereus va fer donació
d’aquests documents a la Biblioteca Nacional de París.
En les conclusions del seu informe titulat “La ciència privada de Louis
Pasteur” presentat el 1993 a l’Associació Americana per l’Avanç de la Ciència,
Geison asseguraria que Pasteur no només va publicar informació fraudulenta sinó
que qualificava la seva forma de procedir com a “mala conducta científica” per
violar les regles de la medicina, la ciència i l’ètica.
En contraposició
a la teoria microbiana, per a Sandín, el nostre sistema immunitari és la
màquina biològica més perfecta per evitar malalties com el càncer. Els treballs
en epigenètica demostren que aquesta màquina està condicionada per la nostra
alimentació i l’ambient en què vivim. Apunta que el nostre estil de vida
actual, tan ple de substàncies químiques i agents contaminants, pot ser l’arrel
de la majoria de les nostres malalties.
La nostra cultura
bacteriofòbica fa que ens enverinem massivament amb productes tòxics de neteja,
salut i higiene personal, amb la intenció d’assassinar tots els bacteris que
se’ns creuen pel camí, també en el nostre intestí. Des de la guerra
bacteriològica per la desinfecció total de l’hàbitat, fins a la saturació dels
antibiòtics com a panacea de la salut i el progrés farmacològic. Segons Sandín
ens hem equivocat d’enemic generant una guerra contra els virus i els bacteris.
Una de les
conclusions més dramàtiques a què aquest investigador arriba és que aquest
segle ha fet grans descobriments en medicina, però també ha creat gran part de
les malalties que patim actualment.(9) I afegeix que la guerra permanent contra
aquests ens o éssers biològics que han construït, regulen i mantenen la vida al
nostre Planeta és el símptoma més greu d’una civilització alienada de la
realitat que camina cap a la seva autodestrucció.
A més de Sandín,
són molts els científics que qüestionen les “veritats científiques” oficials,
actualment exclosos dels grans mitjans de comunicació. Aquest és el cas d’Ana
Maria Oliva, doctora en Biomedicina, màster en Enginyeria Biomèdica, enginyera
industrial, autora de diversos llibres i excel·lent comunicadora. Els recomano
veure el vídeo: “La realidad sobre el contagio”(10) i qualsevol altre de
l’autora.
La doctora Oliva
considera que existeixen virus malignes, sempre que el terreny està agredit.
Els virus són telegrames que permeten una comunicació horitzontal entre membres
de la mateixa espècie. El fet que ens arribi un virus no implica que hàgim
d'emmalaltir; això dependrà de la capacitat d'adaptació que tinguem.
L'adaptació farà que el procés sigui més o menys còmode, o sigui impossible. Si
és còmode, probablement agafarem el virus, però no ens n’assabentarem; o potser
tindrem uns canvis senzills o ens tocarà descansar uns dies per permetre que el
nostre cos faci l'adaptació; o també pot passar que ens produeixi greus
problemes.
L'adaptació
dependrà del nostre terreny (cos, ment, emocions...). Si el nostre cos està
agredit per situacions que vivim, per hàbits de vida poc saludables; si està
intoxicat per culpa d'una mala alimentació, pel consum de productes que porten
tòxics... desalineat perquè les nostres emocions i ment no estan en equilibri,
potser per una baixa autoestima, per relacions tòxiques, per no saber gaudir de
la vida... perquè no socialitzem o vivim allunyats de la Natura...; si el
nostre cos no funciona com hauria de fer, és que estem estancats. Llavors
l'adaptació que demana el missatge (bacteri, virus...) ens resultarà molt
difícil, però la culpa no la tindrà el missatge: aquest pot anar a molts
organismes i la resposta serà diferent.
En la mateixa línia
de treball afegeixo el no menys interessant de Ronald Modra (11), investigador
i fundador del diari El guardián de la salud. Aquest expert en
salut comenta que el que va descobrir Béchamp fou que les cèl·lules del nostre
cos no són atacades per gèrmens externs portadors de malalties, com suggereix
la teoria de Pasteur (i com se’ns ha inculcat), sinó que les nostres cèl·lules
es deterioren, degeneren i es fan malbé per l’estrès de la vida diària o per
toxines introduïdes (físiques o químiques), fins a tal punt que es debiliten,
enverinen o emmalalteixen.
Explica que la
gent cau malalta perquè les seves cèl·lules estan compromeses, fet que les
desequilibra i les fa susceptibles al creixement del bacteri des de dins, en
lloc de ser envaïdes des de l’exterior, d’acord amb el que defensava Pasteur.
Mentre aquest va fonamentar la seva tesi en la prevenció d’una invasió de
bacteris des de l’exterior de l’organisme, com s’està fent en la situació
actual, Béchamp es basava en la prevenció del creixement de les bacteris des de
dins de l’organisme.
En la publicació
abans esmentada, Modra afegeix que Béchamp va descobrir que la cèl·lula
s’autodestrueix si es contamina o degenera: si mantenim la cèl·lula sana i
forta, aquesta funcionarà bé, però si no, això permetrà que els petits
microsomes, que reaccionen a les condicions pobres de l’acidesa de la cèl·lula,
la fermentin i se la mengin. Segons Pasteur no importa si la cèl·lula és
saludable o no, perquè són els gèrmens externs els que causen la mort o la contaminació
d’aquesta.
A la vista de les
aportacions de Sandín, Oliva, Modra i molts més altres, la teoria de què la
malaltia pot atacar qualsevol persona i que entre dos individus en contacte hi
haurà transmissió sistemàtica del microbi, argument científic amb el que fins
ara s’ha espantant la població, és qüestionable, ja que hi ha altres mirades
científiques que no coincideixen amb el punt de vista oficial. Aquests experts
expliquen que tant en epidèmies passades, com ara amb la COVID-19 les xifres
demostren que, mentre una part de la població es contagia i altres arriben a
morir, una altra part no s’arriba a contagiar i sobreviu. El mateix que
passa amb els membres d’una mateixa família que exposats a una mateixa
malaltia, uns emmalalteixen i els altres no.
I de què depèn
que unes persones es contagiïn i altres no? Per aquests experts, així com per
altres professionals de les medicines alternatives (homeopatia, naturopatia,
medicina tradicional xinesa, ayurveda, nova medicina germànica, etc.), el
contagi dependrà de l’estat del terreny del pacient, de la seva resposta
immunitària, de la capacitat d’adaptació als canvis, de la salut de les seves
cèl·lules... Des d’aquest plantejament, com més cuidem les nostres defenses
naturals més forts i protegits estarem i conseqüentment, millor serà la nostra
adaptació a qualsevol problema de salut comunitària que es presenti.
Com moltes
persones penso que les mesures COVID-19 són incoherents, cosa que em fa pensar
que responen més a raons polítiques i econòmiques que a motius de salut. I per
què ho penso? A més de tot el que he intentat exposar fins al moment, perquè
els beneficiaris d’aquestes mesures són les grans corporacions (farmacèutiques,
energètiques, telecomunicacions, AMAZON, etc.), mentre desmantellen
l’economia local, la petita i mitjana empresa. També se’n beneficia el mateix
sistema, que amb la por al contagi, no es veu qüestionat, ja que acceptem el
retall de les nostres llibertats més essencials.
Estem
normalitzant una societat que sota el pretext de no contagiar-se, es manté
impertèrrita davant la necessitat d’auxili a coneguts i desconeguts. Una
societat que haurà de pair tots els problemes psicològics i psiquiàtrics
derivats del distanciament social. I sobretot de no poder acompanyar en els
darrers dies de vida els seus éssers estimats, per no parlar del que estem fent
amb la nostra gent gran i dels efectes desequilibradors que tindran les mesures
en la població infantil. D’aquesta forma les mesures que en teoria són “per
protegir-nos”, a la realitat produeixen l’efecte contrari, ja que físicament i
psicològica emmalaltim i alhora destruïm els valors comunitaris de la nostra
societat.
Jo no dic que el
sistema sanitari actual no tingui coses positives a oferir, perquè
indubtablement les té, i que no s’hagi de reconèixer el sacrifici i els
estralls que està causant el pas de la COVID-19 al col·lectiu de metges,
infermeres i personal sociosanitari que es troben en la difícil situació
d’estar a primera fila. El que qüestiono és el marc conceptual que s’ensenya a
les universitats, perquè, entre moltes altres coses, està basat en
l’especialització mèdica, enfocament basat en el mètode reduccionista que ha
estat molt important per aprofundir en l’estudi i coneixement de moltes
matèries però que te el desavantatge d’estat mancat d’una visió holística del
pacient i de la comunitat.
La manca d’una
visió holística a escala individual fa que el pacient es perdi en les múltiples
especialitzacions mèdiques i en els diagnòstics oficials no quedin recollits
els efectes de l’estil de vida dels quals parla la Dra. Oliva. Per exemple, no
es considera rellevant per a la salut del pacient si s’alimenta amb productes
transgènics i ultra processats o si ho fa amb productes orgànics i ecològics.
Si les seves relacions personals són harmonioses o tòxiques. Si les seves
emocions estan alineades o si el seu nivell d’autoestima és òptim o baix.
Tampoc el fet que la persona tingui l’economia sanejada o que per exemple, no
tingui treball o li manquin diners per pagar el lloguer o el menjador dels seus
fills.
Pel sistema
sanitari, com ja hem vist, resulta irrellevant si la persona fa activitats a
l’aire lliure o viu tancat, sense prendre l’aire i el sol. Si viu amb por i en
constant estrès pel que pugui passar. Tampoc es considera un indicador de la
salut, encara que hi hagi centenars d’estudis científics independents que ho
acreditin, la contaminació ambiental, química, electromagnètica... El sistema
no dóna importància tampoc al nombre de medicaments que pren el pacient, no
contempla els seus efectes adversos ni la incompatibilitat que els fàrmacs que
pren tenen entre si.
Tots aquests
aspectes, i d’altres que em deixo, són decisius per a la salut. I a
conseqüència d’aquest enfocament reduccionista, on les parts són més importants
que el tot, no es considera d’interès el nivell de nutrició cel·lular defensat
per Ronald Modra. Tampoc es reconeix el sistema immunitari humà com a la
màquina perfecte de la que parla el professor Sandín, com que no el contemplen,
la majoria dels fàrmacs i solucions que es prescriuen el debiliten.
En la meva
modesta opinió, crec que la ciutadania no podem quedar-nos de braços plegats,
mentre els nostres governants de tots els gustos i colors ens estan portant cap
a un futur on la nostra salut i les nostres llibertats més essencials, en nom
de la “ciència” són decidides des del despatx de les anomenades autoritats
sanitàries, quan sabem que és el mateix despatx que el de les grans
corporacions farmacèutiques, ja que les primeres acaben prescrivint les
“solucions terapèutiques” de les segones (fàrmacs, vacunes, etc.).
Per a una millor
comprensió d’aquest article voldria incloure algunes conclusions finals del
professor Sandín, el qual ens comenta que serà difícil un canvi de rumb en
aquest camí que va cap a un carreró sense sortida, mentre les societats dels
països “desenvolupats” no tinguin la possibilitat d’accedir a una informació
lliure que faci possible una reflexió sobre les “veritats científiques” que ens
està imposant un sistema econòmic ferotge i els que li fan propaganda.
Aquest apassionat
investigador és un dels impulsors de la Nova Biologia, de la que diu que els
seus plantejaments i recents descobriments estan transformant aquest món
inhòspit, degradat per la competència de tots contra tots i plagat de terribles
enemics, en un món ric i complex però, sobretot, ple de misteris per desvelar,
en el que tots els habitants, fins al més ínfim i estrany, tenen un paper a
jugar i un dret a la vida.
Com a societat
estem en un moment en què està en crisi una manera de fer i d’entendre el món.
Tenim l’oportunitat de viure una època en la que es colpegen els fonaments de
les institucions sanitàries, científiques, judicials, mediàtiques... i la
mateixa partitocràcia, ja que el sistema que coneixem ha arribat a un estat de
putrefacció prou evident.
És el moment
doncs de qüestionar les “veritats” oficials, que ara per ara són repetides les
24 h per les grans plataformes de comunicació públiques i privades, on les
grans fortunes juntament amb les grans corporacions dels sectors estratègics,
com és el cas del farmacèutic, han invertit molt perquè el nostre punt de
vista, la nostra opinió, sigui el que ells volen que creiem.
Fem-nos preguntes
sobre el que està passant i sobretot fem-los preguntes! Com recomana Sandín,
qüestionem les “veritats científiques” que se’ns imposen. Toca
apoderar-nos, recuperar la nostra sobirania i llibertat, i alhora fer-nos
conscients que la nostra salut està indissociablement lligada a la salut del
Planeta, tot va lligat!
Marta
Domènech Flores
Consultora de creixement personal
Autora del llibre Súbete al árbol más alto
Publicat a: https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/94267/virus-bacteris-i-la-teoria-del-contagi--un-altre-horitzo.html
NOTES:
1. https://www.publico.es/economia/industria-farmaceutica-negocio-billon-dolares-engorda-gracias-coronavirus.html
2. https://www.eleconomista.es/sanidad/noticias/10925597/12/20/El-exito-de-la-vacuna-contra-el-coronavirus-convierte-al-cofundador-de-BioNTech-en-una-de-las-personas-mas-ricas-del-mundo.html
3. https://www.lavanguardia.com/vida/20210108/6173605/coronavirus-ue-amplia-acuerdo-pfizer-600-millones-dosis-vacuna.html
4. https://www.eldiario.es/sociedad/farmaceuticas-ganan-estados-europeos-indemnizaran-efectos-inesperados-vacunas-coronavirus_1_6222300.html
5. https://diario16.com/las-farmaceuticas-se-han-gastado-en-3-anos-mas-de-2-000-millones-en-comisiones-a-medicos/?fbclid=IwAR1uBIT03OjjL4n7s9QSqCV4Y0TQkciXim6O-lL8YCqmVH6J5-q3trFTRhk
6. https://www.farmaindustria.es/web/prensa/notas-de-prensa/2020/06/26/las-companias-farmaceuticas-dedicaron-el-ano-pasado-483-millones-a-actividades-de-investigacion-y-formacion-cientifica-con-organizaciones-y-profesionales-sanitarios/
7. Dr. Máximo Sandin. Somosbacteriasyvirus.com
8. Entrevista a Dr. Máximo Sandin. https://www.vivosano.org/entrevista-maximo-sandin/
9. Microbiota: Una revolución para salvar la Tierra y el ser
humano (ediciones i) del que Sandín és coator, juntament amb Lynn
Margulis, Palmira Pozuelo, Jairo Restrepo, Juana Labrador i altres.
10. Dra. Ana Maria Oliva. «La realidad sobre el contagio». https://www.youtube.com/watch?v=6C7Y2oZ1fqc
11. Ronald Mudra. El Guardián Mundial. Núm. 2, pàgines 5 i 6. https://materialdenmg.com/pasteur-vs-bechamp-diez-mil-mentiras-pueden-ocultar-una-verdad
No hay comentarios:
Publicar un comentario