Rei­vin­di­cació d’una manera de pas­sar pel món, de viure somi­ant un món millor

 PREMIS MÒNICA HILL                               

El divendres 25 de novembre a Vilafranca, al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, van lliurar-se els Premis Mònica Hill als quals el grup Sobirania i Salut Vilafranca hi va presentar el projecte FEM PENEDÈS.

Un bon nombre de membres del grup va assistir a l’acte que fou una excel·lent rememoració de l'obra de la persona que donava nom als premis.

El projecte presentat pel nostre grup no va ser triat, però des d’aquí agraïm a les seves principals impulsores: Gabi i Margarida la gran tasca esmerçada.

La ocasió d’aquesta trobada es va aprofitar per a celebrar un sopar del grup al restaurant Cal Figarot on va tenir lloc una gratificant i acollidora vetllada.

Deixem constància gràfica d’aquest esdeveniment curull d’alegria i bona companyonia.

Afegim un article publicat al Punt Avui on s’enalteix la figura de la Mònica Hill, protagonista pòstuma d’aquesta efemèride.

________________________________________________________________  

LES LLAVORS DE MÒNICA HILL

Mònica Hill va ser una dona de con­vic­ci­ons i com­promís. Cone­guda com a por­ta­veu d’ERC a l’Ajun­ta­ment de Vila­franca fins a la seva mort, el maig del 2021, havia mili­tat en pro­pos­tes d’esquerra des de ben jove. En el Movi­ment de Defensa de la Terra (MDT) va coin­ci­dir amb molta gent que, després, la van acom­pa­nyar al llarg d’una tra­jectòria vital que, lluny dels reco­nei­xe­ments públics, va dei­xar empremta en per­so­nes cone­gu­des i anònimes. Mònica Hill va tenir la capa­ci­tat de veure les coses invi­si­bles, les neces­si­tats que pas­sa­ven des­a­per­ce­bu­des, les per­so­nes que patien en silenci, i va ser capaç de donar-los una res­posta també en silenci, d’acord amb les seves con­vic­ci­ons, tre­ba­llant, alhora, per inten­tar sal­var un pla­neta abo­cat al des­as­tre.

MÒNICA HILL

era rebel i es rebel·lava con­tra tot allò que con­si­de­rava injust i ego­ista, per insal­va­ble que semblés la causa. Era en aquesta rebel·lia on tro­bava força per plan­tar cara. Però també era mili­tant, mili­tant de la justícia i de l’amor, perquè només esti­mant es poden defen­sar cau­ses per­du­des, es pot aju­dar per sobre de les pos­si­bi­li­tats i es poden obrir por­tes que sem­bla­ven sege­lla­des. I ella ho feia. Mònica Hill era una per­sona com­pro­mesa, gene­rosa, cre­a­tiva i valenta. Tots aquests adjec­tius van sor­tir d’una urna anònima el dia de la pre­sen­tació de la pri­mera edició dels pre­mis Mònica Hill a l’Escor­xa­dor de Vila­franca el mes de novem­bre pas­sat. Allà hi havia amics, cone­guts, veïns i per­so­nes que no havien par­lat mai amb ella però que en conei­xien la tra­jectòria d’acció política, coherència i com­promís social. Allà hi havia per­so­nes en les quals Mònica Hilla havia inci­dit. I ara aques­tes per­so­nes són vitals.

DESPRÉS DE LA SEVA MORT,

els seus com­panys d’ERC la van home­nat­jar, i veïns del Penedès van plan­tar una alzina en el seu nom: una alzina que és símbol de força i soli­desa. Perquè així és el lle­gat que va dei­xar Mònica Hill: sòlid i fort, pre­pa­rat per ser tras­pas­sat d’una gene­ració a la següent i man­te­nir-se viu i pre­sent en cada moment.

JO LA VAIG REI­VIN­DI­CAR

com algú impor­tant, com una dona impres­cin­di­ble, una per­sona d’aque­lles que entren a la teva vida sense ado­nar-te’n i hi plan­ten lla­vor. I quan se’n va queda un buit, però alhora alguna cosa flo­reix... I tant si ha flo­rit! Aquest dis­sabte, al parc de l’U d’Octu­bre de Vila­franca del Penedès, a par­tir de les 12 del mig­dia, hi haurà música i pae­lla popu­lar amb l’objec­tiu de recap­tar fons per a l’orga­nit­zació de la pri­mera edició dels pre­mis Mònica Hill. Ho orga­nitza l’asso­ci­ació Bosc Verd (de la qual ella va ser fun­da­dora) amb la col·labo­ració d’un grup de per­so­nes vin­cu­la­des a la figura de la Mònica. Aquest premi ja té nome­nat un jurat que triarà ini­ci­a­ti­ves pen­sa­des per fer la vida més fàcil a aquells que més ho neces­si­ten. Des de fa set­ma­nes estan reco­llint pro­pos­tes per deci­dir abans del novem­bre (data en què es lliu­rarà el pri­mer premi Mònica Hill) qui és el merei­xe­dor d’aquest premi. Aquesta és la lla­vor que Mònica Hill va plan­tar en totes aques­tes per­so­nes, una lla­vor que ara comença a flo­rir.

ELS PRE­MIS MÒNICA HILL,

que es lliu­ra­ran per pri­mera vegada aquesta tar­dor, són la rei­vin­di­cació d’una manera de pas­sar pel món, una manera de viure somi­ant un món millor i posant les bases que l’aguan­tin. Són la rei­vin­di­cació de l’espe­rit d’una dona llui­ta­dora, que va ballar amb la vida fins a l’últim alè, que en va esprémer fins a l’última gota. Aquests pre­mis són una opor­tu­ni­tat per fer flo­rir allò que alguns ja por­ten a dins, però alhora, també, per escam­par-ne de noves, per fer sor­gir mira­des crítiques i com­pro­me­ses que ani­min a viure un futur millor. Si podeu, par­ti­ci­peu-hi.

MOLTS DELS QUE LLE­GI­REU

fins aquí no en sabeu res, de Vila­franca ni del Penedès, ni sabeu qui era Mònica Hill. Però segur que teniu algú amb aquesta força a prop vos­tre. Apro­fi­teu-la! Ena­mo­reu-vos de la seva capa­ci­tat de tre­ball i com­promís, enco­ma­neu-vos de la seva lluita, i rei­vin­di­queu-la. Perquè aques­tes Mòniques són petits fars que il·lumi­nen els camins més fos­cos, que tro­ben espe­rança quan s’acaba i obren por­tes quan tot es tanca. Mònica Hill va morir el maig del 2021, amb 51 anys, però el seu espe­rit és viu i pre­sent des de les fulles de l’alzina que van plan­tar en nom seu al Penedès fins a cada alè dels futurs gua­nya­dors dels pre­mis Mònica Hill. I ells encara no ho saben.

CATI MORELL - PERIODISTA

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2201666-les-llavors-de-monica-hill.html