REFLEXIONS
SOBRE LA LLIBERTAT
Segons el diccionari, la llibertat és la facultat
natural que l'home té d'obrar d'una manera o d'una altra, i de no obrar, i és
responsable dels seus actes.
I la responsabilitat és l'obligació moral que
resulta per a algú del possible erro en una cosa o un assumpte determinat.
I la moral és la doctrina de l'obra humana que
pretén regular el comportament individual i col·lectiu en relació amb el bé i
el mal i els deures que impliquen.
Quins tres conceptes de marres. Els vam haver de buscar perquè no hi havia consens ni a la de tres. I el fet d'estar entrellaçats més aviat ens complica les neurones, hi vam estar tots d'acord.
Com sempre, a la
sobretaula, ens hem fet algunes preguntes, Encara sort que després ens vam
posar una peli de riure i vam aclarir les nostres cèl·lules grises.
Heus aquí les
nostres preguntes:
• Segons aquestes
definicions, la llibertat té a veure amb la responsabilitat, el deure, la
moral, el bé i el mal?
• Restringeix la
llibertat el fet de ser moral i no obrar segons quina manera?
• O bé la
incrementa perquè és una decisió pròpia no obrar així?
• Què passa quan
es relativitza el bé i el mal? Seria més fàcil si aquests dos conceptes fossin
absoluts? És que amb tant “depèn” i amb tant “és relatiu” de vegades ens fem un
embolic, sobretot els que tenim una edat. I quan comencem que cadascú té la
seva veritat, aquí ja ens anem de cap a la ratafia perquè no sabem ni què
pensar ni què fer.
• És possible
aconseguir la llibertat plena o només és una quimera? Seria com la pastanaga
dels burrets?
• És el cos físic
un limitador de la llibertat?
• Ho és també la
convivència o simplement posa a prova la llibertat?
• Podem ser
lliures de volar com un ocell, córrer com un guepard, nedar amb la facilitat
d'un dofí o viure 1000 anys amb el mateix cos com una sequoia?
• És la ment una
altra limitadora de la llibertat?
• Podem ser
lliures de pensar allò que desitgem si tenim poc coneixement del món o una
limitada capacitat crítica?
• Podem percebre
la Realitat tal com és, o només a través del nostre biaix personal? Perquè si
no la podem percebre, com podem ser lliures si no tenim tota la informació?
• Ens limita
l'educació rebuda o la manera com ens van criar?
• Ens agradaria
que algú anés a 250 km/h per l'autopista perquè és lliure de fer-ho? O contra
direcció? Si és lliure de fer-ho, ens hauria de semblar bé?
• Ens semblaria
bé que la meitat dels veïns deixés de pagar la taxa d'escombraries i aquestes
acabessin per tot arreu? Que potser no serien lliures de fer-ho? Seria moral,
seria responsable? Però serien lliures de fer-ho... llavors què?
• És possible que
mai no hàgim estat lliures i mai ho siguem, però ens relaxa pensar que algun
dia ho aconseguirem? O dit altrament... Serà la llibertat un de tants deliris
humans?
Per altre dia hem
acordat que intentarem vincular totes aquestes preguntes amb la Llei Natural a
veure si les nostres sobretaules són naturals o no. Si no escrivim durant un
temps és que potser ens ha explotat el cap.
Doncs això...
reivindiquem la llibertat de qüestionament, encara que no arribem a cap
conclusió, com gairebé sempre.
Salut!!!
------------------------------------------------------------------
Aquest text és la traducció al català de l'article publicat al bloc del grup SiS d'Orrius
No hay comentarios:
Publicar un comentario