RECONEIXEMENT D’UNA TASCA MERITÒRIA
Fa temps va
dir-se -i és ben veritat- “pels seus fruits els coneixereu” i aquest dita
encaixa de ple amb qui ens ha empès a molts a trobar-li gust al camp i a gaudir
de l’aire lliure i l’esforç físic.
A més a més d’acollir-nos
a la seva llar, l’Eugènia ens ha facilitat prendre part en el seu gran projecte
d’enlairar un hort comunitari que serveixi d’aprenentatge i alhora de proveïment
Un projecte
agosarat i atractiu més en uns temps on l’esterilitat de tot tipus està agafant
massa peu afavorida per les comoditats facilitades pel sistema (que ara sembla
voler anorrear)
Una iniciativa que va començar amb molta empenta i participació però que darrerament està quedant orfe de col·laboradors.
Les causes, deixant de banda casos particulars, potser cal cercar-les en la baixa “efectivitat” de la tasca esmerçada degut en part a la climatologia adversa.Comptat i debatut
la qüestió és que l’Eugènia es troba sola havent d’entomar una feina enorme amb
el desencís afegit de la deserció produïda al seu voltant.
Per la meva part,
tot i la fragilitat física que arrossego, reconec poca responsabilitat i
perseverança en una activitat que demana més implicació -en el nivell que
sigui- però que doni suport a qui n’és la creadora i conreadora.
D’acord que tot
és voluntari però això no treu que siguem conscients que la predisposició
inicial de molts de nosaltres va donar ales a l’Eugènia per embarcar-s’hi amb més
intensitat i confiança
El què cal és que
-climatologia mitjançant- ens plantegem seriosament un calendari setmanal d’assistència
amb el nivell de col·laboració que cadascú pugui aportar per tal d’establir un
pla de treball ajustat als participants amb què es compti
A la darrera
reunió del grup va sorgir la demanda de fixar uns objectius concrets que donin
sentit a la nostra raó de ser que, si va començar amb unes motivacions, ara ja
no són tan vigents.
Sí que és cert, i
molts hi estan d’acord, que el sol fet de trobar-nos ja és un valor en sí.
Trobar-nos físicament i compartir opinions i coneixements sempre és d’allò més
estimable.
Però també caldria
aprofitar la nostra existència per a quelcom pràctic i constructiu que anés
deixant petja i fes arrelar encara més la vinculació entre tots nosaltres.
El curtmetratge Egoland del nostre company Ignasi, tot i
ser una idea i treball propi, va comptar amb la col·laboració d’una colla d’amics
per aconseguir el resultat final tan meritori.
I és que per
assolir quelcom de valor cal actuar en equip, en grup, compartint habilitats i
sobretot suport i treball. Sempre hi ha alguna cosa que podem fer... i cal que
fem!
Sortir de les
nostres quatre parets i sumar-nos a un projecte col·lectiu és el primer pas per
redreçar una societat i un viure que ha anat perdent el contacte humà, font de
la riquesa de la vida.
Pensem-hi. Tant
és el què fem, però sortim de casa i donem un cop de ma allà on sigui.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Joan
Martí
11
novembre 2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario