Una crida a les persones del món social i la política perquè s’afegeixin al nostre crit rebel

 MANIFEST PEL DEBAT POLÍTIC      

Les persones que signem i impulsem aquest manifest estem o hem estat en actiu, des del municipalisme, vinculades a diversos partits, majoritàriament dels autodenominats d’esquerres. Algunes hem hagut de renunciar als càrrecs que ocupàvem i/o hem hagut de deixar els partits en els quals militàvem.

Fa molt de temps que som crítiques, però hem aconseguit unir-nos preocupades per la deriva autoritària que s’està produint els últims anys a nivell internacional, nacional i als nostres pobles i ciutats. Ens ha costat trobar-nos, perquè ens hem sentit soles en els nostres entorns polítics davant el que ha suposat la major retallada de drets i llibertats de la història recent, sota un pretext de “crisi sanitària” on ha sigut tabú qüestionar la validesa científica, mèdica i ètica de les mesures imposades. 

Però al mateix temps sabem que arreu en som moltes més, crítiques amb el relat oficial i amb aquestes mesures, decebudes amb els partits polítics, els quals han defugit la seva principal raó de ser: debatre. Sense debat, no hi ha cap credibilitat.

Aquesta falta de debat, acompanyada de la censura sistemàtica de tota opinió crítica, ens ha portat a assumir restriccions de drets i llibertats altament qüestionables a nivell científic, mèdic i ètic:

• Mesures que han afectat i afecten tota la població, i en especial la infància i l’adolescència: mascaretes, distància social, protocols segregadors a les escoles, inoculació infantil…
• Mesures que han afectat i afecten les residències de gent gran, on des del principi de la “crisi sanitària” han mort milers d’avis i àvies sense que els governs acceptin cap investigació independent sobre el que va passar.
• Protocols deshumanitzants als hospitals i residències, on, entre altres situacions, les persones ingressades no poden estar acompanyades per les seves famílies.
• Coacció per inocular-se amb uns tractaments mèdics experimentals dels quals es desconeixen els efectes adversos a mitjà i llarg termini, ometent a més la seva efectivitat real, el seu balanç risc-benefici i els efectes adversos greus (inclosa la mort) que ja s’estan reportant oficialment.
• Coaccions en centres de treball on es força la inoculació sota amenaça d’acomiadament, amb total absència dels sindicats.
• Difusió d’un relat únic per part dels mitjans de comunicació, censurant qualsevol opinió crítica i sense permetre cap debat científic ni polític, traslladant un missatge constant de por, ometent qualsevol recomanació sobre com cuidar-nos per millorar la nostra salut, ignorant altres teràpies i tractaments, i instaurant un neollenguatge (nova normalitat, asimptomàtics positius, desescalada, etc.) que només té com a finalitat crear més confusió entre la ciutadania i polaritzar i enfrontar la població entre bàndols que no són reals: vacunats versus no vacunats o “responsables” versus “negacionistes”.
• Contractes totalment opacs amb les farmacèutiques, que les alliberen –i també a la mateixa administració– de qualsevol responsabilitat pels efectes adversos de les inoculacions, i la dipositen únicament sobre la ciutadania, que s’hi ha sotmès de manera voluntària sense saber-ho.

Mentre des de la política i els mitjans de comunicació s’ha difós por entre la població, seguint estratègies que es podrien definir com a terrorisme mediàtic, s’han obviat altres problemàtiques com l’augment de malalties mentals, depressions i suïcidis o l’increment de mortalitat per altres causes des de l’inici de la inoculació, especialment entre la gent més jove.

A més, l’impacte de les mesures imposades ha tingut greus conseqüències a nivell educatiu, econòmic, social, laboral i ecològic, moltes àmpliament documentades, que cal analitzar en detall i debatre.

Creiem que la “crisi sanitària” respon més a interessos econòmics i de control social que no pas a la salut de les persones. Durant els últims dos anys no s’ha treballat per reforçar i millorar de veritat la sanitat pública, sinó tot el contrari, s’ha desmantellat l’atenció primària, destruint així un pilar bàsic del sistema sanitari i negligint el que hauria de ser el seu objectiu principal: la promoció de la salut.

Per tot el que hem exposat i perquè volem esdevenir un país realment lliure, democràtic, crític, tolerant, progressista i sobirà, que vetlli pel bé comú, demanem:

• Debat, a tots els nivells. Un debat científic sense censura, acompanyat d’un debat polític on es pugui parlar, demostrar amb fets i estudis el que es diu, on es pugui reflexionar, escoltant diferents punts de vista i opinions. 
• Posicionament. Ja n’hi ha prou de silencis. El poble està esperant que els partits polítics es posicionin, i el silenci s’acaba transformant en complicitat.
• Fi de mesures antidemocràtiques. Paralització o no-reimplantació de les mesures i protocols segregadors i que atempten contra els drets humans, les llibertats fonamentals i els tractats internacionals, principalment el passaport covid (o Green Pass), les coaccions per inocular-se un experiment gènic, mal anomenat “vacuna“, o els confinaments.
• Paralització de la inoculació infantil. Aplicació del principi de precaució davant aquest grup d’edat. Les dades disponibles en tots els països indiquen que la mortalitat per covid en la infància i l’adolescència, quan no hi ha altres patologies greus, és pràcticament inexistent. Xiquetes, xiquets i joves no necessiten cap “vacuna” per prevenir la covid. 
• Prou cortines de fum. Cal reflexionar sobre altres qüestions que no s’estan tractant pel fet d’estar tancats només en el discurs pandèmic: pujada de la llum i els subministraments, desmantellament de la sanitat pública, afectació a l’escola pública, salut mental de les persones (especialment adolescents i joves), etc.
• Llibertat d’informació. Accés de la població a tota la informació disponible, sobre l’efectivitat de les mesures imposades, inclosa la vacunació, i també sobre altres possibilitats de tractaments per fer front a la covid que ja s’estan aplicant en altres països i que els mitjans de comunicació oculten de forma deliberada.
• Responsabilitats. Obertura d’una investigació independent sobre la gestió política, periodística i medicocientífica de la situació, a partir de la qual es depurin responsabilitats.

Finalment, fem una crida a les persones del món social i de la política perquè s’afegeixin al nostre crit rebel i trenquin el silenci. No esteu soles, no estem soles!

Persones que impulsem el manifest:

Ana Muñoz Cotoré, exregidora CUP Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental, Catalunya)

Epifanio Cano Medina, exregidor CUP Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental, Catalunya)

Teresa Sala Izuriaga, exregidora CUP Mobilitat i Medi Ambient de Tàrrega (Urgell, Catalunya)

Isabel Martín Gómez, exalcaldessa de Paiporta per Compromís (Horta Sud, País Valencià)

Lluís Ribas Mompel, exregidor d’Arbúcies per la CUP (Selva, Catalunya)

Sonia Gracia Gil, regidora Joventut, Educació, Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès, Catalunya)

Ricard Vicente Martínez, regidor d’Educació i Seguretat de Cervera (Segarra, Catalunya)

Joël Torcque Torres, regidor de Medi Ambient, Salut i Promoció de l’Entorn (Selva, Catalunya)

Mariona Altimira Sallent, regidora Participació, Feminismes i Joventut. Artés (Bages, Catalunya)

Àngel Camacho Pérez, regidor Habitatge, Memòria Hist, Formació. Artés (Bages, Catalunya)

PODEU CONSULTAR EL LLISTAT D’ADHESIONS AQUÍ:  https://debatpolitic.wordpress.com/firmants/

Si desitja adherir-se al manifiest escriga’ns a manifestpeldebatpolitic@gmail.com 

indicant:

Nom i cognoms, professió i població

Si té un càrrec polític o és representant d’una associació també ho pot indicar.

Manifest obert a tota la ciutadania