MANIFEST DE LA TERRA
Amb la crisi Covid 19 s’estan produint molts canvis, en principi plantejats
com a provisionals i temporals, però cada dia veiem com s’eternitzen i es pretenen
fer irreversibles.
Nosaltres som part de la gent de la Terra. Som les persones que treballem
al medi rural i ens esforcem per tal d’obtenir per a tothom els bons productes
que la Terra ens dóna.
En aquests moments, donades les nocivitats que s’aguditzen i que s’acumulen
al medi urbà, moltes persones es plantegen amb més força una “tornada al camp”
com la solució de molts d’aquests problemes.
A totes aquestes persones els hi diem: sou benvingudes. Després de dècades de despoblament forçat, i de menyspreu, us esperàvem.
Ara bé, si us plau, veniu amb ganes d’escoltar, d’aprendre i estudiar. Aparqueu
per ara les anteriors ideologies i hàbits propis de la ciutat, i unim-nos per
tal de construir junts la societat del futur.
Perquè parlem des del coneixement directe de la natura, dels valors ancestrals,
des del més profund de la nostra història i cultura. Nosaltres ens dediquem a
cuidar éssers vius: plantes, animals i persones, i tots ells ens cuiden de
retruc amb els seus fruits i afecte. Amb tot, us caldrà ser pacients amb els nostres
errors; entengueu que també som el fruit de moltes derrotes.
Com a poble dels Països Catalans, hem sobreviscut a tota mena de calamitats
i opressions, i superarem les que vinguin essent el què som, i no pas una altra
cosa.
Des del respecte absolut per l’autonomia i les creences individuals, no renunciarem
als costums que ens fan ser humans: el somriure dels nostres fills, el petó
dels nostres avis, les abraçades als amics i amigues, el parlar cara a cara,
saludar-nos o arribar a un acord estrenyent-nos les mans.
Les relacions virtuals no ens omplen, puix que també som éssers físics i,
com a tals, ens fem presents. El nostre cos ens pertany i no reconeixem la
sobirania de ningú sobre ell.
Sabem que la salut és molt més que la medicina. És també l’esforç físic i
diari en espais oberts; el vent i el sol roent a la cara; el menjar de veritat
que nodreix i té gust de veritat; el caliu dels nostres i les ganes de viure.
També podem aportar el coneixement mil·lenari de les plantes i els remeis casolans.
Sense perjudici de cap altre, aquests remeis són els que ens han ajudat a
arribar fins avui.
No ens prendran les nostres festes, llengua i cultura populars! Tot allò
que ens dóna identitat i la joia de ser, encara, un poble viu.
Tampoc el nostre dret a trobar-nos amb familiars i amics, que són la cura
pel bé dels éssers estimats.
Som i volem seguir sent lliures. Tenir llibertat de moviments, de nit i de
dia, per tot el nostre país i més enllà.
Preservarem les fires locals, els mercats de productes artesans i les cooperatives
de consum ecològiques, perquè són el punt de trobada i de venda directa amb qui
més aprecia la nostra feina.
Aquests que ens manen volen que tots els aliments passin pel coll d’ampolla
de la gran distribució, extorsionant tant als pagesos, com al consumidor final.
Nosaltres fem l’agri-cultura, que relaciona el fet agrari amb la cultura i
el destí del poble que la practica, però veiem com se’ns substitueix per la
imposició de l’agro-negoci, on només compta el benefici capitalista. Exemples
d’aquesta problemàtica són els nous projectes d’embassaments i nous regadius
faraònics i desertificadors, que maten els rius i els seus horts d’autoconsum
mil·lenaris.
També les macrogranges d’exportació de porcs i pollastres, del tot
aberrants pel seu extrem maltractament animal; són fàbriques de consum de pinso
importat i de producció de purins contaminants. No veieu que tot això no
s’aguanta?
Ens oposem a tots els projectes de destrucció del nostre territori, perquè aquest
és la font de la nostra supervivència i la garantia del nostre futur. Ara no és
el moment d’ampliar les autopistes ni les línies ferroviàries; tampoc el de fer
nous parcs eòlics, ni els mal anomenats “horts solars”.
Totes aquestes infraestructures malmeten els nostres recursos per alimentar
a la bèstia insaciable de la metròpoli. Ara diem prou. S’ha acabat el temps de
la urbanització insostenible!
El conservacionisme mediambiental de despatx, que decideix des de les capitals
com seguiran prohibint-ho tot, impedeix el sorgiment de nous petits projectes
agro-silvo-pastorils. Amb l’excusa de protegir-nos, segueixen expulsant-nos per
agreujar el despoblament i assolar tots els racons sense possibilitat de
resistència.
Nosaltres no hem demanat plans com “del camp al plat”, que només pretenen fer
un rentada de cara a les institucions europees, al mateix temps que ens converteixen
en dependents de les seves almoines. Volen institucionalitzar les cooperatives
de consum i de producció a tot arreu, volen tenir el control sobre elles,
controlar, sotmetre.
La brutal regulació burocràtica ens ofega. Estan equiparant els requisits
de les grans empreses als petits productors, al punt que oficis tan necessaris
com el pastoreig es troben en greu perill d’extinció.
Alhora, els boscos estan abandonats per totes les administracions, creant condicions
favorables pels incendis massius i la conseqüent pèrdua de la biodiversitat.
Reclamem la cura, l’ús i l’aprofitament popular, l’aprisio, de tots els boscos,
pastures, masies i terres abandonades.
Sabem que antigament els veïns i les veïnes es reunien en rotllana, enraonaven,
i decidien sobre tots els assumptes comuns que els afectaven. Entre ells, la
gestió dels béns i les terres comunals.
Ens reclamem fills d’aquesta tradició catalana, genuïna i universal, d’aquesta
forma de govern democràtica, i exigim la restitució de tots els comunals
expropiats il·legítimament.
La propietat real n’és de les generacions que ens les llegaren, i de les generacions
que les rebran, a la generació present ens correspon recuperar-les i exercir-ne
l’empriu.
Ara, més que mai, ens cal la terra.
Visca la Terra! Llibertat!
XARXA TERRA 23/11/2020
DESCARREGA
EL PDF DEL MANIFEST
https://xarxaterra.noblogs.org/post/2020/11/23/manifest-de-la-terra-novembre-2020/
No hay comentarios:
Publicar un comentario