Cada comunitat viva és una alenada d’esperança per un món que vol tornar a flotar

GLOBALITZACIÓ: EL FINAL D’UN CICLE?              

Globalització vs Glocalització

LA METÀFORA DEL VAIXELL QUE S'ENFONSA

Avui, la Humanitat va a bord d’un gran vaixell que s’anomena Globalització. Un vaixell gegant, controlat per poders molt concentrats: lobbys econòmics, militars, farmacèutics, alimentaris, mediàtics…

Aquest sistema genera desigualtat, destrucció ambiental i alienació social, el seu resultat són les guerres, sofriment i la destrucció dels ecosistemes a costa de la cobdícia dels que es creuen amos de la Terra, violències, masclismes, feixismes… etc.

I el vaixell, per molt gran que sigui, s’està enfonsant.

Ens cal escoltar-nos, mirar-nos als ulls, cantar i sentir-nos tots una mica més vius

CANTEM                                                     

Cantar amb altra gent és revolucionari. Cantar és una forma de relacionar-nos, de prendre partit, de ser i generar identitats i vincular-nos-hi. Cantar plegats és un acte contra la solitud a favor de l’activitat col·lectiva. És una forma d’estar i una manera de fer festa. 

“Qui canta els seus mals espanta” i “poble que canta mai no mor” i aquesta tardor sembla una explosió de vies de canalització d’aquesta necessitat. Han sorgit moltes noves propostes que convoquen la gent a cantar a diferents pobles, barris i ciutats del país. Molta gent, amb el Festival Càntut per bandera i paradigma. Però anem per parts perquè sembla que descobrim la sopa d’all, i òbviament tot ve d’un llarg camí.