I tot serà un miracle i tot serà un llegat i es respectarà la vida, la vida que hem guanyat

                          ESPERANÇA                         

Quan la tempesta passi

i s'amansin els camins

i siguem supervivents

d'un naufragi col·lectiu.

 

Amb el cor plorós

i el destí beneït

ens sentirem feliços

només per estar vius.

 I li farem una abraçada

al primer desconegut

i lloarem la sort

de conservar un amic.

 

I llavors recordarem

tot allò que vam perdre

i d'una vegada aprendrem

tot allò que no vam aprendre.

 

Ja no tindrem enveja

doncs tots hauran patit.

Ja no tindrem desídia

Serem més compassius.

 

Valdrà més el que és de tots

que el mai aconseguit

serem més generosos

i molt més compromesos

 

Entendrem el fràgil

que significa estar vius

suarem empatia

per qui hi éstà i per qui se n'ha anat.

 

Estranyarem el vell

que demanava almoina al mercat

que no vam saber el seu nom

i sempre va estar al teu costat.

 

I potser el vell pobre

era el teu Déu disfressat.

Mai vas preguntar el nom

perquè estaves apurat.

 

I tot serà un miracle

i tot serà un llegat

i es respectarà la vida,

la vida que hem guanyat.

 

Quan la tempesta passi

et demano Déu, amoinat,

que ens tornis millors,

com ens havies somiat.

Alexis Valdés

Versió original: http://poetiza.me/poema-esperanza-de-alexis-valdes/