TORNA EL FESTIVAL D'AGRAÏMENT
Fa temps que caminem plegades. Algunes hi vam arribar fa poc, altres hi
som des de fa temps. Sigui com sigui, formem part d’aquest entramat col·lectiu
que es va teixint des de l’arrelament, la cura, la pagesia, la interdependència
i la resistència al món rural.
Estem construint una comunitat de suport mutu on compartim sabers, eines,
aliments, cures i espais. Estem creant un espai d’alternativa, de sobirania, de
confiança i de futur.
EL FUTUR DEL CAPITALISME SERÀ ÈTIC O NO SERÀ
Malgrat aquesta evidència, la macroeconomia global continua funcionant sota la mateixa lògica: beneficis immediats com a únic objectiu, concentració de poder i inversions que, massa sovint, alimenten guerres i conflictes violents, extracció destructiva i projectes que empitjoren la vida de milions de persones.
GLOBALITZACIÓ: EL FINAL D’UN CICLE?
 |
| Globalització vs Glocalització |
LA METÀFORA
DEL VAIXELL QUE S'ENFONSA
Avui, la Humanitat va a bord d’un gran vaixell que s’anomena Globalització. Un vaixell gegant, controlat per poders molt concentrats: lobbys econòmics, militars, farmacèutics, alimentaris, mediàtics…
Aquest sistema
genera desigualtat, destrucció ambiental i alienació social, el seu resultat
són les guerres, sofriment i la destrucció dels ecosistemes a costa de la
cobdícia dels que es creuen amos de la Terra, violències, masclismes,
feixismes… etc.
I el vaixell, per molt gran que sigui, s’està enfonsant.
CANTEM
Cantar amb altra gent és revolucionari. Cantar és una forma de relacionar-nos, de prendre partit, de ser i generar identitats i vincular-nos-hi. Cantar plegats és un acte contra la solitud a favor de l’activitat col·lectiva. És una forma d’estar i una manera de fer festa.
“Qui canta els seus mals espanta” i “poble que canta mai no mor” i aquesta tardor sembla una explosió de vies de canalització d’aquesta necessitat. Han sorgit moltes noves propostes que convoquen la gent a cantar a diferents pobles, barris i ciutats del país. Molta gent, amb el Festival Càntut per bandera i paradigma. Però anem per parts perquè sembla que descobrim la sopa d’all, i òbviament tot ve d’un llarg camí.
CANTADES PER LA PAU
Acció
simbòlica i persistent: Cantar fins que el món escolti… i els dictadors
s'aturin!
Vivim un moment
de la història que molts analistes descriuen com un dels més fràgils des de la
Segona Guerra Mundial
La guerra a
Ucraïna, les tensions a l’Orient Mitjà (genocidi…) i la competència creixent
entre grans potències nuclears situen el món en un escenari d’alt risc. A això
cal sumar-hi la crisi climàtica, econòmica i ecològica, que no només agreuja
conflictes sinó que amenaça la vida de milions de persones.
En aquest context, a Vilanova i la Geltrú fem les Cantades Populars pel Planeta i la Pau. Cada dijous, des de l’inici de la guerra d’Ucraïna, un grup de persones es reuneix en espais públics per cantar plegades i llançar un missatge clar: Prou guerres! Volem Pau i Justícia per al Planeta. El gest és humil, però alhora persistent, i és precisament aquesta constància la que pot esdevenir poderosa.